El català a l'escola.

La darrera sentència del TSJC ha deixat l'escola catalana just allà on era en matèria ligüística. La tan famosa i debatuda, atacada i defensada immersió lingüística es manté sense cap més canvi que una adaptació especial a les necessitats dels tres nens les famíilies dels quals han demandat la Generalitat per intentar ensenyar-los/educar-los en català. De fet potser algun d'aquests nens ja sigui un home de profit malgrat l'escola en català.




 Què diu la ciència sobre la immersió lingüística? En aquest enllaç trobareu una primera aproximació.
El titular és que no perjudica els alumnes castellanoparlants, ni segurament els parlants d'altres llengües que també tenim entre nosaltres.

És l'única manera possible d'educar els alumnes en un país bilingüe? No, de fet en altres països fan servir mètodes diferents. Fins i tot entre les comunitats autònomes de l'estat també es practiquen altres mètodes. Però la gran avantatge del model de la immersió és que evita la separació dels alumnes en funció de la llengua que parlen a casa i per altra banda protegeix la llengua que està en inferioritat de condicions.

Es lícit demanar canvis en el model? I tant que ho és. Ara bé. A mi com a pare d'un alumne no m'agrada que siguin unes famílies d'extrema dreta per via judicial les que m'imposin un model lingüístic a l'escola.  Imperfecta, però vivim en democràcia, i les lleis les fa el legislador. Què no han sentit a parlar de la separació de poders? És el ABC del dret. Poder executiu, poder legislatiu i poder judicial. Ens hem d'esforçar més en llegir a Montesquieu.

Per tant la via per canviar el model lingüístic és anar a a unes eleccions amb un programa que prevegui aquest canvi, i un cop al Parlament presentar i aprovar aquests canvis. Res més. En democràcia tot és possible, sempre que ho vulgui la soberania popular. I de moment semmbla que no ho vol.

És l'escola catalana una escola d'èxit? Per a la majoria dels alumnes sí. És una bona escola. Però té mancances, aspectes a millorar, defectes que eliminar., en fi que tenim una escola imperfecta, lluny de l'escola que desitgem. Però tenim un camí per arribar i volem fer-lo. El problema en qualsevol cas de l'escola a Catalunya no és de caire lingüístic, és de caire social, de caire econòmic, de caire pedagògic, etc.

En darrer terme hem de valorar que escoles com la nostra, amb una gran majoria de famílies amb idiomes materns que no són el català són l'autèntica fortalesa on s'ha guanyat i es guanya dia a dia la batalla de la convivència, i naturalment la batalla de la llengua. Més de 20 famíliars d'alumnes de l'escola comencen dilluns dia 12 un curs de català B1 al propi centre, 20 famílies que volen aprendre la llengua en que s'escolaritzen els seus fills front tres famílies que no volen que els seus fills s'escolaritzin en la llengua del país.
Parlem massa dels intolerants i massa poc dels petits èxits de cada dia.