Què vol dir ser mestre avui?

Mònica Terribas i Jaume Cela estrenen el cicle de debats

Publicat el 29 January, 2012 per Comunicació

Un diàleg entre la periodista i directora de TV3, Mònica Terribas, i el reconegut mestre i escriptor Jaume Cela obrirà el proper dimecres 1 de febrer el cicle itinerant de debats arreu del país Què vol dir ser mestre avui? El compromís ètic del professorat, a debat, organitzat conjuntament per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, amb la col•laboració de TV3. Cela i Terribas dialogaran al voltant de la funció social dels professionals de l’educació just l’endemà que TV3 hagi iniciat l’emissió d’una sèrie de deu capítols, Mestres, que reflexiona sobre el mateix tema i que s’emetrà durant deu dimarts, a les 22:30h, a partir del 31 de gener.

L’acte tindrà lloc de les 18 a les 20 hores, a l’Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), al Carrer Montalegre, 5, de Barcelona. L’entrada és lliure. El debat també es podrà seguir i participar-hi en directe per Internet. L’enllaç (URL) per accedir a la videoconferència en directe (streaming) el publicarem ben aviat al blog.

Abans del diàleg, la directora de la sèrie Mestres, Fúlvia Nicolás, el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, i el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Raül Manzano, presentaran la sèrie i el cicle de debats, respectivament.

Tot Esperant Godard. 

La llarga espera d'una Filmoteca anunciada 

La Filmoteca en obres la primavera passada

La Filmoteca al carrer Sant Pau

 Arribats a fiunals del gener, sembla que estarem una altre mes sense Filmoteca al barri.
Inundacions diverses, circumstàncies adverses de tota mena s'han confabulat per impedir que els talibans de la cinefília puguin apreciar obres com Satanztango de Bela Tarr amb les seves set hores de metratge maravellós, el seu hongarès tan harmònic i brillant, el seu blan i negre impecable i el seu absolut i contundent menyspreu per les lleis del mercat i per les concesions al gust del públic.

I aquí estem els indígenes del barri. Pendents del final de l'obra, pendents de les noves possiblitats culturals i educatives que se'ns obriran a pocs metres de casa com per art de màgia, en plena voràgine de la crisi.

Tant de bo, aviat es pugui veure la inauguració de debó de la filmoteca, i els seus cicles de cinema de la màxima categoria. Per a un barri orfe d'equips de futbol aquesta infraestructura representa molt. Des de les escoles del barri, com a pares i mares involucrats en l'educació dels nostres fills poder disposar a tocar de casa d'una infraestructura com aquesta és un luxe asiàtic del que no volem prescindir. Serà sens dubte una gran ajuda en la tasca d'educar les noves generacions, una gran ajuda en l'esbarjo, en l'oci mentalment productiu. Per unes hores molts dels nostres nens i nenes canviaran les pantalles de Nintendos, Wiis, PsP's i altres herbes, per la gran pantalla amb majúscules. Esperem que ens ajudi a fer del nostre barri un lloc una mica millor, una mica més habitable, una mica més feliç.

Benvinguda al Raval Filmoteca de Catalunya.

PROU RETALLADES 

Manifestació a Barcelona Dissabte 28 a les 17'30 Pl. Urquinaona 


 









Les retallades a l'escola pública es concentren en uns quans temes:

Més temps per aconseguir cobrir les baixes de mestres. De vegades hi ha baixes de mes de tres dies que queden sense cobrir.
Eliminació de la sisena hora en el 80% de l'escola pública.
Increment del nombre d'alumnes que ha d'atendre cada mestre. Tenim més nens i menys mestres.
Supressió total d'ajudes i subvencions a les ampa.
Reducció de beques de tota mena, en especial les beques menjador, ajudes al transport escolar, a la reutilització de llibres de text, 
Reducció del manteniment de les escoles.
Reducció de la despesa corrent de les escoles. Els diners que tenen per pagar despeses com material, bolígrafs, pintures, fotocòpies, paper, etc.
Paralització de tota mena d'inversions una mica importants: Tant en programes educatius com en construccions i reformes dels edificis. Algunes escoles es perpetuaran dins de barracons provisionals i en altres casos es renunciarà a la continuïtat de centres que estan a mig fer.

Amb tot això no cal esperar miracles es suposa que seran les famílies les que facin  l'esforç econòmic que deixa de fer l'administració. O sigui que entrem en la via del copagament i de les desigualtats socials.

Mentre això passa, les escoles elitistes (les mateixes que no aconsegueixen colar ni un sol dels seus alumnes dintre del nombre d'alumnes excel·lents segons les proves PISA) , les mateixes que cobren entre 400 i 500 euros al mes per alumne ... aquestes reben diners públics en concepte de concert educatiu.