dimecres, 20 de febrer del 2013

Xerrada Usos de les pantalles



ELS USOS MODERATS DE LES PANTALLES (TELEVISIÓ, VÍDEOJOCS…)
Adreçat a: Famílies de l’alumnat d'Educació Primària (6-12 anys)
LES PANTALLES SÓN UNA FONT D’ENTRETENIMENT I D’INFORMACIÓ PERÒ TAMBÉ DE PREOCUPACIÓ DE LES FAMÍLIES PER SI ELS FILLS I FILLES EN FAN UN MAL ÚS
§    COM PROMOURE L’ÚS RACIONAL DE LES PANTALLES A PARTIR DE LA CRÍTICA I L’AUTOCRÍTICA ?
§    COM PODEM GESTIONAR A CASA ELS POSSIBLES CONFLICTES AMB EL TEMA

US CONVIDEM A COMPARTIR AQUEST ESPAI DE XERRADA AMB EXPERTS EN EL TEMA

Formador/a: Carles Sedó, Psicòleg especialista en psicologia infantil ASSOCIACIÓ EDUCACIÓ PER A L'ACCIÓ CRÍTICA  (EdPAC).
Data: 21/02/2013      Hora: 17.00h
Lloc: Escola Collaso i Gil, c. Sant Pau, 101
Confirmació assistència: Cal confirmació
Organitza: AMPA Escola Collaso i Gil

 Amb la Col·laboració de l'IMEB (Institut Municipal d'Educació) i l'Ajuntament de Barcelona

diumenge, 17 de febrer del 2013

ReInauguració de les Drassanes Reials

Aquest cap de setmana s'han reobert al públic les Drassanes Reials, de fet no és que hagimn estat tancades del tot.  El bar, algunes de les sales del museu, les exposicions temporal, etc hen anat fent durant aquest temps. però algunes de les sales shan estat rehabilitant al llarg d'aquests anys. S'han trobat diverses restes arqueològiques i s'ha data l'edifici actual a una època més recent del que es pensava inicialment. Seria una obra del segle XVII i no del segles XIV com es pensava.  Hi haurà una jornada de portes obertes (això vol dir que no caldrà pagar per entrar ...) i s'obriran finalment dues portes: El portal de Santa Madrona de la muralla medieval (tancat durant més de vint d'anys no se sap ben bé per què ,,, i els jardins del Baluard, tancats també com a mesura preventiva relacionada amb la narcosala veïna del mateix nom.

També a la nit hi haurà un espectacle de llum en el pany de muralla del darrer tram del Paral·lel, dintre del festival d'espectacles amb llum LLUM-BCN 2013

Total, que a efectes pràctics tindrem un Museu al costat de casa amb interessants exposicions, amb un edifici especialment brillant i magnífic. Això, ja l'hem pogut gaudir entre altres coses perquè la pròpia direcció del museu ha esta sempre molt oberta a treballar amb entitas del barri i ens  ha permès fer un parell de visites ara ja fa algun temps a les seves instal·lacions. Però aquesta sensació de provissionalitat que sempre ha acompanyat aquest edifici, sembla que finalment desapareixerà. Si obrim el Portal de Santa Madrona, la ciutat tindrà una porta oberta ala muralla medieval de la ciutat. A veure quants barris i ciutats tenen una porta medieval oberta a la seva muralla ....   Potser,  estem davant de l'edicfici del Gòtic civil  (És indiferent que sigui una ampliació del XVII) més important d'Europa i el tenim al costat de casa. Hem de sentir-nos ben orgullosos de les Drassanes de Barcelona, una maravella amb majúscules, un edifici del barri que avui podem visitar de franc, i al qual podem anar en qualsevol ocasió a treure el nas, a fer un cafè, a passejar o a fotgrafiar ...

Benvingudes les tisores si serveixen per fer inauguracions com aquestes i no retallades de les que no ens agraden ....


L'ampa us convida al teatre

Aquest dissabte 22 de febrer podem anar gratis al teatre a veure l'obra de Dario Fo Aquí no paga ni Déu, versionada sota el títol "Si no ens paguen, no paguem"
L'obra es farà al teatre Tantarantana, Carrer de les Flors 22, dia 22 a les 21'00 hores.

Des del Teatre Tantarantana ens conviden a les associacions del barri a travès de la Fundació Tot Raval per tal de poder assistir a les sessions prèvies a l'estrena d'aquesta obra. El que volen es poder obrir el teatre a persones que d'altra manera no hi anirien. Bona part de les famílies de l'escola, malauradament, tenim aquest perfil i per això mateix volemque qui tingui interès o curiositat no deixi de veure aquesta obra per culpa de les barreres habituals que separen un gran part de les classes populars del món de la cultura: Una primera barrera és econòmica i una segona barrera és de costums i de tirada. Sembla com si a segons quines persones no els pogués agradar determinades obres suposadament cultes. Dario Fo és punt i a part. Realment és un gran autor i qualsevol que hagi vist una obra seva pot declarar davant lo més sagrat que no s'assembla gens ni mica a la cultura burgesa més avorrida i destestable que podria representar Henry James, Josep Carner o Thomas Mann (Els d'altres Reis de l'avorriment ...)


Qui vulgui anar que es posi en contacte amb nosaltres a l'entrada de l'escola o pel correu de l'ampa:
ampacollasoigil@gmail.com  Com més siguem més riurem. Ja sabeu fans de Josep Carner i del noucentisme absteniu-vos ....


Contra la crisi... una bomba còmica!

Una nova versió del text original 'Aquí no paga ni Déu', actualitzada i revisada per Dario Fo i Franca Rame.

Interessos i trets comuns per un teatre implicat en el nostre temps, compromès i de crítica social ha fet que el treball de Teatre de l’Enjòlit (Corrüptia, una regió de l’Est...), La Conquesta del Pol Sud (Contra la Democràcia, La Conquesta del Pol Sud, Venedors...) i el Teatre Tantarantana es trobin per portar a escena el text actualitzat per Dario Fo i Franca Rame, un teatre directe que s’adreça sense complexes als espectadors d'avui, que sorgeix de la realitat social del moment i que qüestiona les decisions del poder.

'Non si paga, non si paga' es va estrenar a Milà al 1974. Ara, l'autor i la seva companya, Franca Rame, han actualitzat el text donant referents del nostre món globalitzat actual i posant en qüestió l’evolució que hem seguit en els darrers quaranta anys.
És impactant constatar com les situacions es repeteixen tot i que, de fet, podríem dir que les coses han anat bastant pitjor del que es podien imaginar quan estrenaven aquesta comèdia… A aquesta nova versió del text l’autor sembla mirar cap enrere i cap al present per preguntar-se: què és el que realment ha canviat en els darrers anys? Com hem arribat fins aquí? Quin poder real té el ciutadà de fer sentir la seva veu?
Aquestes preguntes són les mateixes que impregnen de fons les peripècies d’aquesta comèdia. Els personatges de Fo estan en crisi, es debaten entre els ideals i la supervivència, necessiten posicionar-se i reaccionar, es veuen arrossegats per una situació que els supera… serà veritat que l'única sortida és el mercat?

Sinopsi...

Un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat laboral contínua, farts d’una crisi que la gran banca ha provocat i arrel de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel·lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situació és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació, és clar, s’anirà complicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social.

Sobre Dario Fo...

Dario Fo, premi Nobel de Literatura al 1997, s’ha caracteritzat per escriure comèdies fortament arrelades en el present que posen sobre la taula temes d’actualitat, sempre des d’una perspectiva fresca i alhora compromesa. L’arma del teatre de Fo, com passava a l’antiga comèdia grega, és la conjunció entre el riure i el plantejament de qüestions importants per a la col·lectivitat. Ara, l’autor presenta aquesta nova versió “Sotto paga, non si paga”, actualitzada i revisada, del seu clàssic, representat a tot el món “Non si paga, non si paga”. L’autor es pregunta sobre el sentit de les seves conviccions en el nou escenari globalitzat.





Publi_Butxaca_Si-no-ens-pag_sin
                            faldón_WEB.jpg
SI NO ENS PAGUEN, NO PAGUEM!
TEATRE TANTARANTANA – TEATRE DE L’ENJÒLIT – LA CONQUESTA DEL POL SUD


A PARTIR DEL 22 DE FEBRER
(Funcions prèvies: 22, 23, 24 i 27 de febrer | Estrena oficial: 28 de febrer)

AUTOR Dario Fo | DIRECCIÓ i TRADUCCIÓ Carles Fernández Giua VERSIÓ Carles Fernández Giua i Elies Barberà | REPARTIMENT Albert Alemany: LLUÍS - Elies Barberà: JOAN - Jenny Beacraft: MARGA - Arnau Marín: MOSSO, POLICIA NACIONAL, FUNCIONARI i AVI - Marta Montiel: ANTÒNIA | FITXA ARTÍSTICA Disseny d’escenografia i vestuari: Lluna Albert - Disseny de so: Samuel Törnqvist - Disseny d’il·luminació: Joan Grané - Fotografia: Fede Nieto

SINOPSI
Un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat laboral contínua, farts d’una crisi que la gran banca ha provocat i arrel de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel·lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situació és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació, és clar, s’anirà complicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social.
Espectacle en català | Durada: 1h 45min (amb entreacte)


dimarts, 12 de febrer del 2013

Video Escoles del Raval






Video de les escoles del Raval gravat a l'abril del 2012. Al barri tenim diguin el que diguin una escola de primer nivell. Vegeu com treballen, què fan, com és un dia qualsevol a qualsevol escola del barri ... I evidentment volem tenir una escola una mica millor cada dia, una escola que respongui als grans reptes que té planatejats ara mateix la nostra societat, les nostres famílies, els nostres nens ....

dissabte, 9 de febrer del 2013

Camí escolar, Camí amic, caminem cap a enlloc gràcies a la inèrcia

Aquest divendres passat ens hem trobat amb la inauguració del camí escolar al bari del raval Sud. És una important inversió econòmica i de temps de l'administració municipal. Aquesta inversió es produeix en una època de clar retrocès de les inversions públiques en escoles i en l'educació en general.  És pot considerar positiu que una administració pública decideixi gastar-se els diners en millorar els accesos a les escoles. I segurament seria així en el 90% de llocs i escoles de Catalunya, però al Raval no. No per dos motius molt evidents.

Primer: El Raval és un barri on el trànsit de vehicles està pacificat a la gran majoria de carrers. Només podem trobar un cert perill en travessar el Paral·lel o les Rondes, on a més la gran majoria dels alumnes ja van a esccola caminant i en molts casos sols. La qual cosa sembla ser el gran objectiu del projecte Camí Escolar. O sigui que no és una bona idea perquè ens gastem els diners per aconseguir un objectiu que ja tenim realitzat en bona part.

Segon: Les prioritats de despesa educativa del barri són unes altres. Passen per treballar contra la segregació escolar i per millorar l'èxit educatiu dels alumnes del barri. Després de 6 anys de pla Educatiu d'Entorn encara no tenim, ni tindrem,  per escrit una avaluació sobre quina era la taxa de graduació d'ESO abans de la implantació de Pla i quina és un cop finalitzat sis anys després. No la tindrem perquè en el moment de fer l'avaluació inicial del Pla fa més de sis anys no es va recollir aquesta informació. Només tenium una xifra publicada com per error o de passada a la revista del Consorci d'Educació de Barcelona on en parlava del 58% en els alumnes del sector públic a tot el districte de Ciutat Vella. Dada horrible, sens dubte, però que no va suposar en cap moment, ni una reflexió, un cop d'atenció o un canvi d'actitud de l'administració en les seves formes de treballar. Ni un sol comentari per part de l'administració educativa pel que fa a aquesta xifra ni al Consell Escolar de Ciutat Vella, ni enlloc. Potser hi ha que es pensa que no dir les coses és la millor manera d'aconseguir millores. Però sincerament és un greu error. D'això se'n diu el mètode de l'astruç: Amaguem el cap sota l'ala i ja està L'administració s'ha equivocat molt al confondre processos amb resultats. Les escoles del barri treballen molt bé però els alumnes no treuen el rendiment que haurien de treure. Clar, per ells  la culpa és evident que la tenen les famílies i la seva nul·la implicació: Potser sí, però no només és això, aquí no ens podem quedar. Cal fer alguna cosa més i cal implicar-se més.Cal canviar algunes coses i no limitar-nos a fer el que fem sempre.

Un canvi en aquest sentit l'ha de liderar el Departament d'ensenyament o en el seu defecte l'ajuntament. Ni una sola escola o una sola associació de pares i mares pot canviar una dinàmica tan arrelada i tan poc profitosa. Un nou informe de Xavier Bonal demostra que la segregació escolar, i d'això en sabem molt al barri, és un luxe que cap societat democràtica i civilitzada es pot permetre, entre altres coses perquè va en contre de la convivència entre les persones i només per això ja caldria erradicar-la i a més de postres empitjora el rendiment escolar dels alumnes dels grups socials més vulnerables, i per extensió de tot el sistema.

Vegeu Resum estudi Sobre Segregació Escolar    Fixeu-vos sobre tot en els gràfics 2 i 3 Són contundents i dificilment rebatibles. Catallunya és el lloc d'Europa on la diiferència en punts PISA és més elevada entre població autòctona i població estrangera. i aquesta diferència es redueix mñes de 50 punts PISA quan la concentració d'alumnat no nadiu baixa d'un 25%. O sigui que la segregació escolar de barris com el nostre és un dels problemes cabdals del sistema educatiu català. I no s'arregla amb el camí escolar.

 Total que davant la presentació d'aquest informe sobre la segregació escolar al barri ens hem gastat els diners en un fantàstic camí escolar que no incideix de cap manera en els grans problemes de l'educació al nostre barri. Pura política d'epidermis.

Esperem que algú posarà, d'ara endavant una mica del seny que sempre ha faltat a l'hora de tractar aquests temes.

diumenge, 3 de febrer del 2013