Aquest matí els nostres fills han pogut assistir en viu i en directe al desnonament d'unes famílies al carrer de Sant Pau. Una de les famílies desnonades duu els seus fills a la nostra escola. Potser aquesta serà la lliçó que més se'n recordaran molts nens i nenes: ¡¡¡¡¡Als pobres, ni aigua !!!!
No era la primera vegada que s'intentava el desnonament d'aquestes famílies, farà cosa d'un mes la pressió popular va aconseguir aturar el desnonament. Però a la segona un exèrcit de Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra ha tallat el carrer com si es tractés de la guerra contra el mal. Tot plegat un autèntic despropòsit. Paral·lelament ens hem enterat que les retribucions dels gestors de la banca (els principals responsables de l'actual situació econòmica) s'han apujat prop d'un 45% en els darrers 5 anys.
És normal que estem indignats i enrabiats. Realment no hi ha dret. Cal una moratòria per aquests abusos de poder de la banca sobre les persones. És preferible que perdi diners l'inversor i a que perdin la seva vida i el seu futur les persones. Al cap i a la fi pot haver un país sense inversors, però no pot haver un país sense persones.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
Catalunya surt malparada en equitat
La distribució de l’alumnat a Catalunya és molt poc equitativa. Això és el que mostra un estudi (Miquel Àngel Alegre i Xènia Chela, 2011) que compara les diferents comunitats autònomes de l’Estat Espanyol i evidencia que entre les comunitats autònomes on la immigració té un pes important, som amb Murcia la que menys equitat presenta en la distribució de l’alumnat estranger segons titularitat del centre. Al nivell de l’ESO, per exemple, els centres privats (la immensa majoria dels quals són concertats i per tant finançats amb els impostos de tothom), tenen un 8,2% d’alumnes estrangers, mentre que els centres públics en tenen 2,91 vegades més (un 23,9%).
L’informe no ha generat cap comentari per part de les autoritats educatives, no ha tingut cap repercusió social ni debat als mitjans de comunicació, tot i la importància d’aquesta dada. Si volem ser creïbles quan argumentem la importància de la immersió lingüística per a la cohesió social del país, també hem d’encarar el problema que representa aquesta segregació per origen nacional (i la segregació per posició socioeconòmica) per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i l’aprofitament del talent i del potencial de les noves generacions.
Taula de la pàgina 183 del llibre (descarrega): Miquel Àngel Alegre i Xènia Chela (2011) “La dimensió substantiva de les polítiques educa tives autonòmiques: convergències i divergències”, a Raquel Gallego i Joan Subirats (eds.) Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Informe del Síndic de Greuges sobre els drets dels infants
Aquesta setman s'ha presentat al Parlament de Catalunya l'informe sobre els drets dels infants.
A continuació posem les recomanacions pel que fa a l'àmbit educatiu:
PRINCIPALS RECOMANACIONS SOBRE EL DRET A L’EDUCACIÓ
Distribució equilibrada de l’alumnat en el sistema educatiu i admissió en
condicions d’igualtat
• Aprofitar els instruments que ofereix la normativa vigent (o desenvolupar-ne de
nous) per ordenar el procediment d’admissió d’alumnat, de manera que es
desenvolupi en igualtat d’oportunitats, i per combatre la segregació escolar.
• Dimensionar la reserva de places al volum d’alumnat amb necessitats educatives
específiques present en cada zona d’escolarització.
• Desenvolupar polítiques proactives d’acompanyament de l’alumnat amb
necessitats educatives específiques entre centres per garantir-ne una escolarització
equilibrada, i fer un esforç de detecció d’aquestes necessitats educatives des de
valoracions tècnicament fonamentades, però no restrictives.
• Desplegar l’article 48.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, sobre
l’establiment territorial de la proporció màxima d’alumnes amb necessitats
educatives específiques que poden ser escolaritzats en cada centre.
• Gestionar adequadament la matrícula fora de termini i evitar que escoles amb
elevats nivells de concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques
vegin incrementada la seva complexitat educativa.
• Evitar desequilibris entre centres quant a la qualitat de les condicions
infraestructurals, a la qualitat dels seus projectes educatius i a la diversificació dels
serveis escolars disponibles, etc.
• Combatre els processos de segregació escolar causats pels dèficits de gratuïtat real
de l’escolarització en nombrosos centres concertats.
• Estudiar l’impacte de la programació de l’oferta de les SES sobre la segregació
escolar als municipis que també tenen instituts i adoptar mesures a fi de
consolidar-ne l’oferta i de fer-la atractiva per a l’alumnat i les seves famílies.
• Suprimir el nou criteri complementari per a l’alumnat que hagi tingut el pare, la
mare, els tutors o els germans escolaritzats al centre per al qual es presenta la
sol·licitud per resoldre situacions d’empat en el procés de preinscripció i matrícula
de l’alumnat als centres educatius per al curs 2012-2013.
• Estudiar la conveniència de mantenir el criteri complementari de tenir una
malaltia crònica de l’alumne o alumna en la regulació del procés d’admissió i, en
cas que es mantingui, delimitar clarament les patologies que han de ser objecte de
discriminació positiva i en quines condicions.
• Incorporar en la normativa que regula l’admissió d’alumnat el reconeixement del
dret a la prioritat en l’accés dels infants en situació de desemparament.
• Garantir la implicació de les administracions educativa i locals a l’hora de
combatre els fraus, sobretot en les dades padronals, en el procés d’admissió.
SÍNDIC - INFORME SOBRE ELS DRETS DE L'INFANT - JULIOL 2011 127
La gratuïtat de l’educació
• Desplegar un sistema de beques per a l’estudi als ensenyaments obligatoris i no
obligatoris que redueixi els costos directes i indirectes de l’escolarització, i que eviti
les desigualtats econòmiques en l’accés i en el manteniment de l’alumnat
socialment menys afavorit al sistema educatiu.
• Garantir l’exercici efectiu del dret a la gratuïtat de l’ensenyament i en igualtat
d’oportunitats de l’alumnat escolaritzat al sector privat concertat, especialment
d’aquell amb dificultats per sufragar els costos d’accés a les activitats
complementàries i a les ofertes d’ensenyaments no obligatoris.
• Ampliar la convocatòria de subvencions per al finançament d’activitats
complementàries de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Millorar la provisió pressupostària destinada a la provisió dels serveis de
transport i menjador escolars, i especialment evitar les reduccions per part del
Departament d’Ensenyament del finançament dels ajuts de menjador escolar
experimentades el curs 2010/2011.
• Modificar els decrets que regulen els serveis de transport i menjador escolars i
incorporar criteris de distància geogràfica i de renda per determinar la provisió
obligatòria i gratuïta d’aquests serveis.
• Garantir que la reducció de recursos econòmics, materials o humans dels centres
escolars no afecta negativament la qualitat i l’equitat de l’atenció educativa de
l’alumnat, especialment de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Intensificar les polítiques de millora de l’èxit escolar a escala local, i combatre la
presència d’importants desigualtats territorials quant a la capacitat del territori
d’oferir mesures d’acompanyament a l’escolaritat.
• Fomentar la coordinació entre serveis educatius i serveis socials, fonamental per a
la igualtat d’oportunitats en l’educació.
Accessibilitat per a tothom a l’educació no obligatòria
• Promoure la creació de places públiques d’escola bressol, especialment als
municipis i barris amb més dificultats socials, i intensificar les polítiques
d’accessibilitat econòmica a l’oferta per a les famílies amb menys recursos
econòmics.
• Desenvolupar normatives d’admissió d’alumnat a l’educació infantil de primer
cicle a escala local que no siguin discriminatòries en l’accés per a determinats
grups socials.
• Garantir que l’aplicació de criteris de racionalitat econòmica en la programació de
l’ensenyament no malmeti la igualtat d’oportunitats en educació, i que aquesta
programació no reprodueixi desigualtats socials.
• Intensificar l’esforç per al desenvolupament de la formació professional i combatre
les desigualtats territorials en la provisió de l’oferta.
• Promoure la creació d’oferta de programes de qualificació professional inicial.
128 DRETS DE PROVISIÓ - EL DRET A L'EDUCACIÓ
Inclusió escolar
• Vegeu les recomanacions corresponents a l’article 23, sobre els drets de l’infant
amb discapacitat.
Convivència als centres escolars
• Difondre entre els professionals dels centres l’ordenament jurídic que regula els
drets i els deures de l’alumnat i promoure que els centres escolars, en cas de sanció
sobre conductes de l’alumnat perjudicials per a la convivència del centre, iniciïn els
procediments previstos en aquest ordenament.
• Fomentar la vinculació de les sancions amb el procés educatiu de l’alumnat i
aplicar mesures de privació d’assistència a classe només en casos excepcionals
Consulteu l'informe complet
A continuació posem les recomanacions pel que fa a l'àmbit educatiu:
PRINCIPALS RECOMANACIONS SOBRE EL DRET A L’EDUCACIÓ
Distribució equilibrada de l’alumnat en el sistema educatiu i admissió en
condicions d’igualtat
• Aprofitar els instruments que ofereix la normativa vigent (o desenvolupar-ne de
nous) per ordenar el procediment d’admissió d’alumnat, de manera que es
desenvolupi en igualtat d’oportunitats, i per combatre la segregació escolar.
• Dimensionar la reserva de places al volum d’alumnat amb necessitats educatives
específiques present en cada zona d’escolarització.
• Desenvolupar polítiques proactives d’acompanyament de l’alumnat amb
necessitats educatives específiques entre centres per garantir-ne una escolarització
equilibrada, i fer un esforç de detecció d’aquestes necessitats educatives des de
valoracions tècnicament fonamentades, però no restrictives.
• Desplegar l’article 48.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, sobre
l’establiment territorial de la proporció màxima d’alumnes amb necessitats
educatives específiques que poden ser escolaritzats en cada centre.
• Gestionar adequadament la matrícula fora de termini i evitar que escoles amb
elevats nivells de concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques
vegin incrementada la seva complexitat educativa.
• Evitar desequilibris entre centres quant a la qualitat de les condicions
infraestructurals, a la qualitat dels seus projectes educatius i a la diversificació dels
serveis escolars disponibles, etc.
• Combatre els processos de segregació escolar causats pels dèficits de gratuïtat real
de l’escolarització en nombrosos centres concertats.
• Estudiar l’impacte de la programació de l’oferta de les SES sobre la segregació
escolar als municipis que també tenen instituts i adoptar mesures a fi de
consolidar-ne l’oferta i de fer-la atractiva per a l’alumnat i les seves famílies.
• Suprimir el nou criteri complementari per a l’alumnat que hagi tingut el pare, la
mare, els tutors o els germans escolaritzats al centre per al qual es presenta la
sol·licitud per resoldre situacions d’empat en el procés de preinscripció i matrícula
de l’alumnat als centres educatius per al curs 2012-2013.
• Estudiar la conveniència de mantenir el criteri complementari de tenir una
malaltia crònica de l’alumne o alumna en la regulació del procés d’admissió i, en
cas que es mantingui, delimitar clarament les patologies que han de ser objecte de
discriminació positiva i en quines condicions.
• Incorporar en la normativa que regula l’admissió d’alumnat el reconeixement del
dret a la prioritat en l’accés dels infants en situació de desemparament.
• Garantir la implicació de les administracions educativa i locals a l’hora de
combatre els fraus, sobretot en les dades padronals, en el procés d’admissió.
SÍNDIC - INFORME SOBRE ELS DRETS DE L'INFANT - JULIOL 2011 127
La gratuïtat de l’educació
• Desplegar un sistema de beques per a l’estudi als ensenyaments obligatoris i no
obligatoris que redueixi els costos directes i indirectes de l’escolarització, i que eviti
les desigualtats econòmiques en l’accés i en el manteniment de l’alumnat
socialment menys afavorit al sistema educatiu.
• Garantir l’exercici efectiu del dret a la gratuïtat de l’ensenyament i en igualtat
d’oportunitats de l’alumnat escolaritzat al sector privat concertat, especialment
d’aquell amb dificultats per sufragar els costos d’accés a les activitats
complementàries i a les ofertes d’ensenyaments no obligatoris.
• Ampliar la convocatòria de subvencions per al finançament d’activitats
complementàries de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Millorar la provisió pressupostària destinada a la provisió dels serveis de
transport i menjador escolars, i especialment evitar les reduccions per part del
Departament d’Ensenyament del finançament dels ajuts de menjador escolar
experimentades el curs 2010/2011.
• Modificar els decrets que regulen els serveis de transport i menjador escolars i
incorporar criteris de distància geogràfica i de renda per determinar la provisió
obligatòria i gratuïta d’aquests serveis.
• Garantir que la reducció de recursos econòmics, materials o humans dels centres
escolars no afecta negativament la qualitat i l’equitat de l’atenció educativa de
l’alumnat, especialment de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Intensificar les polítiques de millora de l’èxit escolar a escala local, i combatre la
presència d’importants desigualtats territorials quant a la capacitat del territori
d’oferir mesures d’acompanyament a l’escolaritat.
• Fomentar la coordinació entre serveis educatius i serveis socials, fonamental per a
la igualtat d’oportunitats en l’educació.
Accessibilitat per a tothom a l’educació no obligatòria
• Promoure la creació de places públiques d’escola bressol, especialment als
municipis i barris amb més dificultats socials, i intensificar les polítiques
d’accessibilitat econòmica a l’oferta per a les famílies amb menys recursos
econòmics.
• Desenvolupar normatives d’admissió d’alumnat a l’educació infantil de primer
cicle a escala local que no siguin discriminatòries en l’accés per a determinats
grups socials.
• Garantir que l’aplicació de criteris de racionalitat econòmica en la programació de
l’ensenyament no malmeti la igualtat d’oportunitats en educació, i que aquesta
programació no reprodueixi desigualtats socials.
• Intensificar l’esforç per al desenvolupament de la formació professional i combatre
les desigualtats territorials en la provisió de l’oferta.
• Promoure la creació d’oferta de programes de qualificació professional inicial.
128 DRETS DE PROVISIÓ - EL DRET A L'EDUCACIÓ
Inclusió escolar
• Vegeu les recomanacions corresponents a l’article 23, sobre els drets de l’infant
amb discapacitat.
Convivència als centres escolars
• Difondre entre els professionals dels centres l’ordenament jurídic que regula els
drets i els deures de l’alumnat i promoure que els centres escolars, en cas de sanció
sobre conductes de l’alumnat perjudicials per a la convivència del centre, iniciïn els
procediments previstos en aquest ordenament.
• Fomentar la vinculació de les sancions amb el procés educatiu de l’alumnat i
aplicar mesures de privació d’assistència a classe només en casos excepcionals
Consulteu l'informe complet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)