diumenge, 17 de febrer de 2013

L'ampa us convida al teatre

Aquest dissabte 22 de febrer podem anar gratis al teatre a veure l'obra de Dario Fo Aquí no paga ni Déu, versionada sota el títol "Si no ens paguen, no paguem"
L'obra es farà al teatre Tantarantana, Carrer de les Flors 22, dia 22 a les 21'00 hores.

Des del Teatre Tantarantana ens conviden a les associacions del barri a travès de la Fundació Tot Raval per tal de poder assistir a les sessions prèvies a l'estrena d'aquesta obra. El que volen es poder obrir el teatre a persones que d'altra manera no hi anirien. Bona part de les famílies de l'escola, malauradament, tenim aquest perfil i per això mateix volemque qui tingui interès o curiositat no deixi de veure aquesta obra per culpa de les barreres habituals que separen un gran part de les classes populars del món de la cultura: Una primera barrera és econòmica i una segona barrera és de costums i de tirada. Sembla com si a segons quines persones no els pogués agradar determinades obres suposadament cultes. Dario Fo és punt i a part. Realment és un gran autor i qualsevol que hagi vist una obra seva pot declarar davant lo més sagrat que no s'assembla gens ni mica a la cultura burgesa més avorrida i destestable que podria representar Henry James, Josep Carner o Thomas Mann (Els d'altres Reis de l'avorriment ...)


Qui vulgui anar que es posi en contacte amb nosaltres a l'entrada de l'escola o pel correu de l'ampa:
ampacollasoigil@gmail.com  Com més siguem més riurem. Ja sabeu fans de Josep Carner i del noucentisme absteniu-vos ....


Contra la crisi... una bomba còmica!

Una nova versió del text original 'Aquí no paga ni Déu', actualitzada i revisada per Dario Fo i Franca Rame.

Interessos i trets comuns per un teatre implicat en el nostre temps, compromès i de crítica social ha fet que el treball de Teatre de l’Enjòlit (Corrüptia, una regió de l’Est...), La Conquesta del Pol Sud (Contra la Democràcia, La Conquesta del Pol Sud, Venedors...) i el Teatre Tantarantana es trobin per portar a escena el text actualitzat per Dario Fo i Franca Rame, un teatre directe que s’adreça sense complexes als espectadors d'avui, que sorgeix de la realitat social del moment i que qüestiona les decisions del poder.

'Non si paga, non si paga' es va estrenar a Milà al 1974. Ara, l'autor i la seva companya, Franca Rame, han actualitzat el text donant referents del nostre món globalitzat actual i posant en qüestió l’evolució que hem seguit en els darrers quaranta anys.
És impactant constatar com les situacions es repeteixen tot i que, de fet, podríem dir que les coses han anat bastant pitjor del que es podien imaginar quan estrenaven aquesta comèdia… A aquesta nova versió del text l’autor sembla mirar cap enrere i cap al present per preguntar-se: què és el que realment ha canviat en els darrers anys? Com hem arribat fins aquí? Quin poder real té el ciutadà de fer sentir la seva veu?
Aquestes preguntes són les mateixes que impregnen de fons les peripècies d’aquesta comèdia. Els personatges de Fo estan en crisi, es debaten entre els ideals i la supervivència, necessiten posicionar-se i reaccionar, es veuen arrossegats per una situació que els supera… serà veritat que l'única sortida és el mercat?

Sinopsi...

Un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat laboral contínua, farts d’una crisi que la gran banca ha provocat i arrel de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel·lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situació és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació, és clar, s’anirà complicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social.

Sobre Dario Fo...

Dario Fo, premi Nobel de Literatura al 1997, s’ha caracteritzat per escriure comèdies fortament arrelades en el present que posen sobre la taula temes d’actualitat, sempre des d’una perspectiva fresca i alhora compromesa. L’arma del teatre de Fo, com passava a l’antiga comèdia grega, és la conjunció entre el riure i el plantejament de qüestions importants per a la col·lectivitat. Ara, l’autor presenta aquesta nova versió “Sotto paga, non si paga”, actualitzada i revisada, del seu clàssic, representat a tot el món “Non si paga, non si paga”. L’autor es pregunta sobre el sentit de les seves conviccions en el nou escenari globalitzat.





Publi_Butxaca_Si-no-ens-pag_sin
                            faldón_WEB.jpg
SI NO ENS PAGUEN, NO PAGUEM!
TEATRE TANTARANTANA – TEATRE DE L’ENJÒLIT – LA CONQUESTA DEL POL SUD


A PARTIR DEL 22 DE FEBRER
(Funcions prèvies: 22, 23, 24 i 27 de febrer | Estrena oficial: 28 de febrer)

AUTOR Dario Fo | DIRECCIÓ i TRADUCCIÓ Carles Fernández Giua VERSIÓ Carles Fernández Giua i Elies Barberà | REPARTIMENT Albert Alemany: LLUÍS - Elies Barberà: JOAN - Jenny Beacraft: MARGA - Arnau Marín: MOSSO, POLICIA NACIONAL, FUNCIONARI i AVI - Marta Montiel: ANTÒNIA | FITXA ARTÍSTICA Disseny d’escenografia i vestuari: Lluna Albert - Disseny de so: Samuel Törnqvist - Disseny d’il·luminació: Joan Grané - Fotografia: Fede Nieto

SINOPSI
Un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat laboral contínua, farts d’una crisi que la gran banca ha provocat i arrel de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel·lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situació és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació, és clar, s’anirà complicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social.
Espectacle en català | Durada: 1h 45min (amb entreacte)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada