Aquest any 2013 s'ha triat com a premiada una persona que exemplifica com a poques la voluntat de igualtat, de superació i de progrès de la humanitat. Una nena pakistanesa que va rebre un brutal atemptat per defensar el dret de les nenes a anar a escola. Des d'aquesta associació de pares i mares volem deixar palès el nostre suport més total a la seva tasca, a la seva persona i als seus somnis.
Aquest és el petit resum de la seva vida amb el que el jurat justifica el veredicte
MALALA YOUSAFZAI
Malala Yousafzai neix
en una família musulmana d’ètnia paixtu el 12 de juliol de 1997, a Mingora, a
la vall pakistanesa de Swat, i té dos germans petits. El seu pare, Ziauddin
Yousafzai, poeta i director d’una escola pública, a la qual assisteix Malala,
l’anima a dedicar-se a la política, i ell mateix és un activista per l’educació
dels nens i nenes al seu país.
És a partir del 2008, amb 11 anys, que Malala
acompanya en algunes ocasions el seu pare a trobades amb altres activistes o
amb premsa, i comença a parlar sobre el dret bàsic de les nenes a l’educació.
“¿Com gosen els talibans prendre’ns aquest dret bàsic?”, declara en un club de
premsa a Peshawar.
Blog a la BBC i documental del New York Times
A començaments de 2009, un reporter de la BBC Urdú
demana a Ziauddin si alguna noia de l’escola pot escriure sobre la vida quotidiana
sota el règim del Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), que des de 2003 controlen la
vall de Swat, havent tancat les escoles privades i prohibint l’educació de les
nenes. Inicialment, ho havia de fer una noia de 15 anys, però els pares ho van
impedir per por a les represàlies dels talibans. L’única alternativa és Malala,
quatre anys més jove, que comença a escriure així el blog, per seguretat sota
el pseudònim “Gul Makai" –“flor del blat de moro" en urdú, un personatge
d’un conte paixtu.
“Ahir vaig tenir un somni terrible amb els helicòpters
militars i els talibans. Tinc aquests tipus de somnis des del llançament de
l’operació militar a Swat. En llevar-me, la meva mare m’ha fet l’esmorzar i me
n’he anat a l’escola. Tenia por d’anar-hi perquè els talibans havien emès un
edicte prohibint totes les nenes a fer-ho. (...) De camí a l’escola, vaig
sentir un home que deia darrere meu ‘Et mataré’; vaig apressar el pas i al cap
d’una estona vaig mirar enrere. Em vaig sentir alleujada en veure que l’home
estava parlant pel mòbil”, explica Malala el 3 de gener en el seu primer blog,
que continua fins al 12 de març, reflectint blog rere blog la vida diària i els
seus pensaments: els jocs amb els germans, la por d’anar a l’escola, la por de
la gent, i els seus punts de vista sobre l’actuació de l’exèrcit pakistanès o l’educació
de les nenes, que promou.
Acabat el diari a la BBC, Malala i el seu pare són
contactats per un reporter del New York
Times per filmar el documental “Pèrdua de classes. La mort de l’educació de la dona”, que mostra com l’educació
de les dones és difícil o impossible en aquestes àrees. El mes de maig
l’exèrcit pakistanès es trasllada a la regió per recuperar-ne el control;
Mingora és evacuada i la família de Yousafzai desplaçada i separada. El pare
se’n va a Peshawar per protestar i fer
lobby de suport, mentre la resta de família és enviada al camp, a casa d’uns
parents. El mes de juliol la família Yousafzai es reuneix i torna a casa.
Carrera política i activisme
A finals de 2009, i fins al novembre de 2011, Malala va
adquirint notorietat: esdevé presidenta de l’Assemblea de Nens del Districte de
Swat, un lloc on els joves expressen les seves preocupacions i presenten
possibles solucions, i l’octubre de 2011 Desmond Tutu anuncia la seva nominació
per al Premi Internacional per a la Pau dels Nens de la Fundació KidRights,
essent la primera nena pakistanesa nominada per al guardó. Dos mesos més tard,
rep el Primer Premi Nacional per a la Pau de la Joventut al Pakistan.
A mesura que Yousafzai esdevé més coneguda s’aguditzen
els perills: els talibans publiquen amenaces de mort als diaris, i li passen
per sota la porta. A Facebook, on Malala era una activa usuària, comença a
rebre amenaces i es creen perfils falsos sota el seu nom: Yousafzai elimina
finalment la seva pàgina personal. Però no deixa de lluitar: “Hi penso sovint,
i imagino l’escena. Si vénen a matar-me, els diré que el que estan intentant
fer és incorrecte, que l’educació és el nostre dret bàsic”, diu. L’estiu de
2012 els líders talibans acorden unànimement en una reunió matar Malala
Yousafzai.
Temptativa d’assassinat: operacions i rehabilitació
El 9 d’octubre de 2012, un pistoler milicià del TTP
dispara amb un fusell a Malala Yousafzai quan tornava de l’escola a casa en el
bus, ferint-la al crani i al coll. Dues nenes més van resultar lleument
ferides. Malala és transportada de seguida a un hospital militar a Peshawar, on
els metges li treuen la bala que tenia allotjada a l’espatlla, prop de la medul·la
espinal. L’11 d’octubre és traslladada a l’Institut de Cardiologia de les
Forces Armades, a Rawalpindi. Les ofertes per
tractar-la arriben de tot el món, i finalment decideixen anar a Birmingham, a la
Gran Bretanya, on viatja el 15 d’octubre i ingressa al Queen Elizabeth
Hospital, una de les especialitats del qual és el tractament de soldats ferits
de guerra. La decisió té sentit mèdic i diplomàtic: l’hospital proveïa una cura
integrada i la Gran Bretanya i el Pakistan tenen forts vincles històrics.
Comencen a succeir-se els informes mèdics, cada cop
més favorables: Malala havia estat tirotejada al costat esquerre del cap, podia
tenir debilitada la part dreta del cos en el futur, i dèficits en les
habilitats del llenguatge, però es va recuperant. El 26 d’octubre es retroba
amb els seus pares i germans, i el 8 de novembre és fotografiada asseguda al
llit, ja molt millorada. Aleshores declara: “Avui es pot veure que estic viva.
Puc parlar, puc veure-us a tots. Estic millorant dia a dia. I és gràcies a les
oracions de la gent. És per aquestes oracions que Déu m’ha donat una nova vida,
es tracta d’una segona vida. I vull servir. Vull servir la gent. Vull que totes
les nenes, tots els nens, siguin educats”.
El 3 de gener de 2013 Malala Yousafzai surt de
l’Hospital Queen Elizabeth de Birmingham, encara que ha de continuar amb
rehabilitació i és sotmesa a una cirurgia reconstructiva a principis de febrer.
A meitat de mes torna a anar a classe, a una escola secundària de Birmingham.
“Tornar a l’escola em fa molt feliç. El meu somni és que tots els nens del món
puguin anar a l’escola perquè és el seu dret bàsic”, declara Malala. I anuncia
la creació de la Fundació Malala, per promoure l’educació de les nenes.
Reacció pública, premis i reconeixements
El dia de l’atac, el 9 d’octubre, als voltants de l'escola on estudien
les joves agredides, centenars de persones surten de seguida al carrer a
protestar pel fet, protesta que s’estén a nombroses ciutats pakistaneses. Els
mitjans del país i de tot el món li donen àmplia cobertura: l’atemptat suscita
la condemna internacional i Malala Yousafzai rep el suport de personalitats de
tot el món.
El 15
d’octubre de 2012 l’exprimer ministre anglès Gordon Brown, actualment enviat especial
per a l’Educació Global a Nacions Unides, llança una petició en nom de Malala i
en suport a allò pel que lluita: sota el lema "Sóc Malala", es demana
que el 2015 tots els nens estiguin escolaritzats.
Malala ha estat designada pel magazine Foreign
Policy en la seva llista de pensadors globals; pel Times, com una de les Persones de l’Any 2012;
i Time l’ha col·locat a la llista de
les 100 persones més influents al món. A finals de 2012 rep el Premi en Memòria
de la Mare Teresa per la Justícia Social i el Premi de l’Acció per a la Pau i
Humanitària de Roma; i el 2013 el Premi Internacional Tipperary per a la Pau
Internacional, el Simone de Beauvoir, el d’Unicef Espanya i el Premi
Internacional Catalunya. Malala Yousafzai és candidata al Premi Nobel de la Pau
d’aquest any 2013.
Símbol d’esperança, resistència, lluita, valentia i coratge,
Malala és avui un destacat referent en la defensa
dels drets civils, ha mobilitzat centenars de milers de persones a tot el món,
encarnant diverses causes: els drets de les dones, el dret a l’educació, la
lluita contra l’extremisme, en el seu cas l’oposició al poder talibà, que nega
l’educació de la dona.
I la seva lluita és duta a terme amb
coratge i determinació, a una edat molt tendra i en un context molt difícil, a
la vall de Swat, al Pakistan, posant en perill la seva pròpia vida. No és igual de fàcil o
difícil defensar els drets humans arreu del món. Hi ha condicions que fan que
el desig de canviar les coses es transformi en por, viure en contextos no
democràtics o ser dona són alguns d’aquests factors determinants.
Malala va rebre un tret per anar a l’escola: hi ha
llocs on un acte tan senzill i quotidià com aquest es transforma en una
reivindicació diària, en un símbol que representa milers de persones que
lluiten cada dia per millorar les seves condicions de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada