Teatre musical al Centre Sant Pere Apòstol

RAVAL (S)

Castanyada i Balls de Xamfrà

Aquí tenim les fotos de la festa de la castanyada a l'escola amenitzada amb els balls dels membres de Xamfrà.tothom va poder ballar i divertir-se amb la música tracicional que toquen aquests nens i els seus mestres.

Aquí podeu mirar totes les Fotos de la festa

EXIGIM JUSTÍCIA PER JUAN ANDRÉS PROU BRUTALITAT PROU IMPUNITAT

		La nit del passat 5 d’octubre, al carrer de l’Aurora, un veí va morir a mans dels mossos d’esquadra. Cap a les 21:30 es va produir una baralla entre dos veïns que discutien per la desaparició d’un gos, propietat d’un d’ells. Quan els mossos van arribar, els veïns ja no es colpejaven i esperaven l’arribada de la policia per solucionar el conflicte. Durant la identificació d’un d’ells, un grup de mossos el van reduir, enmanillar i colpejar. Com a conseqüència d’aquesta actuació, Juan Andrés Benítez, un petit empresari de l’Eixample, resident al Raval, va morir hores després a l’Hospital Clínic. La violència policial és un fet comú al Raval. Aquest cop, se’ls ha anat de les mans i ha resultat morta una persona, el nostre veí Juan Andrés. Si aquest fet queda impune demà podria ser qualsevol. Perquè un fet tan greu és inacceptable i perquè no torni a passar, el divendres diversos veïns i veïnes us convidem a una manifestació per mostrar la nostra indignació. Volem un barri per viure, no per tenir por. EXIGIM JUSTÍCIA PER JUAN ANDRÉS. Divendres 18 d'Octubre 19.30 a Rambla Raval amb carrer de l'Aurora Encara que tard. Hem volgut recollir aquesta notícia tan poc agradable. La reacció de la gent del barri ha estat exemplar. Defensem el dret a la vida i la justícia davanat d'una agressió tan greu. Res no justifica una mort. Sabem que fer de policia no és fàcil. Fets com aquests allunyen molt la policia de les persones a les quals en teoria han de defensar.  En fi, el nostre condol a la família i amistats de Juan Andrés.		Octubre 18 19'30

Vaga contra la LOMCE 24 d'Octrubre

La FaPaC dóna ple suport a la vaga del 24 d'octubre

• La federació crida a les famílies a participar en les manifestacions i actes de protesta convocats per rebutjar la LOMCE i les retallades

Barcelona, 9 d'octubre de 2013

Des de la FaPaC volem deixar constància del nostre total suport a la convocatòria de vaga feta pels sindicats d’estudiants i de mestres prevista per al dijous 24 d’octubre. El motiu principal de la vaga és el rebuig frontal al projecte i l’enèssima llei educativa espanyola coneguda com a LOMCE. Tot i que seria positiu un gran pacte social i polític sobre com ha de ser l’educació i que d’aquest pacte sortís l’educació del futur, no es pot dialogar amb qui no té cap mena d’intenció d’admetre una sola proposta aliena a les seves. S’ha vist clar que aquest és el cas de l’actual partit del govern estatal.

Quins canvis pot introduir aquesta llei que ens faci ser tan contraris a la seva aplicació?

• En primer lloc, és una llei innecessària, aliena a criteris científics i pedagògics, elaborada d’esquenes als professionals de l’educació, d’esquenes a les famílies i d’esquenes a la gran majoria de la societat. 

• Són els prejudicis ideològics d’un sector de l’extrema dreta el principal motor de la reforma educativa. Així s’explica que es treguin les assignatures d’Educació per la Ciutadania i Filosofia i, en canvi, es blindi la Religió (introdueix el que demanava la Conferència Episcopal, una assignatura de religió avaluable i que la seva nota compti a l’avaluació final). Una societat que expulsa aquestes matèries de l’escola i, en canvi, incrementa la Religió és una societat en mans de l’integrisme religiós i la intransigència. Francament, no és aquest el millor camí per als nostres fills..

• Tal com estan ara les coses a nivell d’esmenes pactades, aquest curs seria l’últim de la immersió lingüística. La LOMCE dinamitarà el model d’escola catalana que hem construït des del final de la dictadura i que ha contribuït a crear una sola societat catalana.

• Altra novetat molt negativa és la inclusió d’itineraris diferenciats a l’ESO, de manera que alguns alumnes als 13 anys ja estaran sentenciats a ser mà d’obra barata per a la resta de la seva vida. Com era d'esperar, un d’aquests itineraris està previst per als fills de les classes benestants i per a alguns alumnes brillants, mentre que els fills de les classes poc afavorides hauran de convertir-se en professionals de feines poc valorades i menys remunerades. Els fills dels pobres tindran molt difícil poder arribar a la universitat. La LOMCE suposa la fi del model d'escola com a garant de la igualtat d’oportunitats i com a instrument de cohesió social.

• Per últim, obre la porta a la privatització de l’educació pública. Les administracions no garantiran l’oferta de places públiques, deixant que el mercat dirigeixi la planificació de l’oferta educativa. L'educació passa de ser un dret per a esdevenir un servei a l'abast sols de qui el pugui pagar. Dóna tractes de favor a les escoles concertades. A més,retrocedeix en el procés de democratització del sistema educatiu (el consell escolar passa a ser consultiu), centralitza i estableix la competència entre els centres educatius, etc.

En resum: integrisme religiós, classisme excloent i espanyolisme caspós. Tres puntals per aconseguir un viatge en el temps cap a la postguerra més sinistra. 

Davant d’això no podem quedar indiferents i quedar al marge d’una convocatòria com la del dia 24 d’octubre, una convocatòria estatal, on tota la comunitat educativa -des de preescolar fins a universitat- està cridada a defensar una escola pública i de qualitat al servei de la societat i no dels interessos concrets dels sectors privilegiats de la societat.

Cal respondre de manera clara i contundent. La LOMCE suposa un retrocès de més de 50 anys en plantejaments pedagògics, allunya els mètodes científics de l’escola i es guia pel fanatitsme neocon, ultraliberal i espanyolista. 

Cridem a les famílies a participar en les mobilitzacions de protesta previstes el dia 10 d’octubre -quan el Congrés preveu aprovar la LOMCE-, el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, així com la vaga del dia 24 d’octubre amb les seves corresponents manifestacions 

PEL FUTUR DELS NOSTRES FILLS: NO A LA LOMCE

Jornades Europees de Patrimoni 2013

1. Patrimoni a prop de casa

Les Jornades Europees del Patrimoni arriben aquest any a Catalunya més vives
que mai.
El cap de setmana del 27, 28 i 29 de setembre, municipis de tot el territori
mostraran el millor del seu patrimoni a través de portes obertes, visites guiades
i  activitats de tota mena.

Més de 380 activitats

Exposicions, conferències, jornades de portes obertes, visites guiades, tallers, 

rutes a peu i en bicicleta, concursos de fotografia. Durant 3 dies, 220 municipis

 de tot Catalunya ofereixen més de 380 activitats de tot tipus. Diferents

formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir 

llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni

 industrial o museus, entre moltes altres possibilitats.

Cerca les activitats més properes al teu municipi.

Europa, una riquesa cultural comuna

El Consell d'Europa va crear les Jornades l'any 1991 i, des d'aleshores,
cada cop són més els països europeus que organitzen anualment activitats durant
tot un cap de setmana de setembre o octubre. Catalunya s’hi va adherir des de
la primera edició.

Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals d'arreu d'Europa són els
 encarregats d'organitzar les activitats amb un clar objectiu: facilitar
 els recursos necessaris per  descobrir i viure el patrimoni cultural,
 concebut com un bé comú tant a nivell local com a nivell europeu.

Aquesta iniciativa a Catalunya s'organitza per part de la Direcció 
General d’Arxius,  Biblioteques, Museus i Patrimoni
 i compta amb el suport de:

Associació Catalana de Municipis i Comarques
Federació de Municipis de Catalunya
Institut Ramon Muntaner

Hi ha moltes activitats interessants, gratuïtes i encara amb bon temps. 

És una bona oportunitat per conèixer el nostre patrimoni cultural i monumental siguem
 a casa o d'excursió.

Descarregar el programa

Comunicat Inici de Curs de Fapac

La FaPaC reclama que Ensenyament compti amb les famílies perquè aquest curs seran més decisives en el funcionament de les escoles

• El paper de les AMPA tornarà a ser clau durant aquest curs perquè molts centres funcionin amb normalitat. Només amb un treball conjunt de tots els agents implicats en l'educació estarem en el bon camí per assolir l'èxit escolar.

• La FaPaC confia que Ensenyament canviï la seva actitud cap a les famílies si vol millorar de debò el sistema educatiu català. Només amb inversions suficients, equitat i diàleg s'aconseguirà un curs tranquil i estable. 

• Els anuncis de la conselleria no deixen de ser anuncis mentre que les reduccions pressupostàries i les retallades són la dura realitat de l'escola.

Barcelona, 12 de setembre de 2013

Coincidint amb l'inici del curs 2013-2014, la FaPaC reclama al Departament d’Ensenyament que escolti i tingui en compte les famílies, ja que són un actor important implicat en l’educació. El paper de les mares i pares continuarà sent encara més decisiu durant aquest curs, com ja ho va ser el passat quan el seu suport va ser clau perquè moltes escoles continuessin funcionant amb normalitat. La FaPaC vol posar de manifest la seva opinió davant d'alguns temes que marcaran aquest curs: 

• Bona part dels retards en els pagaments de la Generalitat corresponents a beques menjadors han estat avançats per les AMPA al llarg dels cursos anteriors. D’aquesta manera, avui podem dir que les famílies són qui garanteixen el funcionament dels menjadors escolars en un moment en el qual la Generalitat té bloquejat l’accés al crèdit. Per tant, la primera demanda és òbvia. Cal tractar bé les famílies i escoltar-les perquè no hi ha ningú més interessat en què l’escola funcioni bé que les mares i pares dels alumnes. Com s'ha demostrat el curs passat, les famílies són un actor de primer nivell a l‘hora d’evitar el col·lapse del sistema educatiu.

• Pel que fa a les beques menjador, la FaPaC veu insuficient l’increment del pressupost en 1,8 milions d’euros -en total 34 milions d’euros-, ja que no representa ni un 10% més que el curs anterior i quedarà curt per atendre totes les sol·licituds. Hores d’ara, més de 10.000 alumnes queden sense beques menjador, una xifra que augmentarà si no s’amplia aquesta partida, insuficient per cobrir l’augment de la demanda en una situació com l’actual.

Veiem amb bons ulls el compromís de la Generalitat d’atendre les necessitats alimentàries de tots aquells alumnes en situació de pobresa i amb dèficit d’alimentació. És important que un compromís com aquest estigui en boca del Govern. No cal dir que vigilarem amb atenció el compliment d’una acció de govern tan essencial i prioritària. Caldran més recursos. Serà capaç el govern de la Generalitat d'aconseguir-los?

• D’altra banda, també és insuficient que enguany la plantilla de mestres sigui la mateixa que el curs passat davant un increment de més de 20.000 alumnes. Amb aquesta xifra no es pot dir que la ràtio baixa si no és a costa de treure personal a projectes d’escola inclusiva, d’atenció a la diversitat, a projectes pilot d’innovació pedagògica de cursos enrere, etc. Per tant, estem davant d’una nova reducció de la inversió en educació i d’una disminució pressupostària. El pes específic de l’educació dins dels pressupostos de la Generalitat baixa respecte a anys anteriors i ens trobem davant d’un escenari de devaluació sostinguda de l’escola des de fa tres cursos. Com pretenen millorar l'èxit escolar amb desinversió, desatenció i eliminació de gran part d'ajuts i suports específics? Cal saber canviar el timó quan anem de dret als esculls i al naufragi.

• La FaPaC reivindica la importància de l’educació 0-3: No és de rebut que la Generalitat vulgui desatendre’s de la seva responsabilitat en aquest tema. L’aportació de 43 milions d'euros no pot quedar en 0 i intentar que les diputacions assumeixin aquesta quantitat. Aquesta fase educativa és massa important com per abandonar-la d’aquesta manera. Quin és el motiu d'aquesta decisió? és només econòmic o es volen reduir de manera significativa les escoles bressol municipals? Ensenyament creu en l'escola bressol?

• La FaPaC confia que el pla d’escola plurilingüe anunciat per Ensenyament, basat en impartir part del currículum en anglès, es realitzi satisfactòriament per poder fer-ne la valoració corresponent en aquells 52 centres on es posi en marxa. La formació dels docents serà essencial i no sembla que s’hagin dedicat grans esforços a millorar aquesta partida.

• Davant l’anunci de la conselleria de realitzar una auditoria pedagògica en aquells centres que tenen pitjor nivell acadèmic, la FaPaC es pregunta què s’havia fet fins ara amb les avaluacions de sisè. En tot cas, la federació recorda a Ensenyament que les famílies han d’estar presents en les auditories pedagògiques si realment es vol lluitar a favor de l’èxit escolar tant a primària com a secundària. Només amb un treball conjunt de totes les parts implicades en l’educació estarem en el bon camí per combatre la taxa d’abandonament escolar del 27%. En definitiva, ha d’haver recursos per implementar canvis importants en aquestes escoles si de debò es vol aconseguir una millora de resultats. També cal que millori l’heterogeneïtat a les aules com un valor positiu i no deixar que determinades escoles es converteixin en centres on només s’escolaritzen alumnes amb dificultats socials o que arriben amb el curs començat, i sovint totes dues coses alhora.

• Tot i valorar de manera positiva la FP dual, la FaPaC constata una manca de places públiques a la Formació Professional. Actualment hi ha alumnes que no poden estudir allò que els motiva i els grups de classe han augmentat de manera perillosa en algunes especialitats. (Per exemple, no pot haver 35 joves en una cuina amb un professor)

• Un altre aspecte preocupant és la manca de suport per a les famílies amb pocs recursos per tal de poder comptar amb els llibres i el mateial escolar adient. Hem passat de tenir 11,7 milions d’euros fa dos cursos a 2,7 el present curs quan encara no s’ha cobrat del govern central els 3,5 milions del curs passat. Les reducció és molt dràstica i sembla que els recursos s’adreçaran només a aquells centres on es concentren les necessitats socials enlloc d’orientar-se a les famílies més necessitades. No cal ser un visionari per endivinar que això pot derivar en el trasllat de les famílies necessitades cap als centres on aquestes ajudes existeixen amb la qual cosa anirem cap a escoles homogènies d’alumnes amb necessitats socials i ens allunyarem d’un model d’escoles de convivència entre alumnes de diferents orígens socials i culturals. La pregunta immediata és òbvia: Li importa a algú la sort d’aquests alumnes? A nosaltres i a les seves famílies ens importen molt.

Hi ha alguns temes sobre els quals el Departament d’Ensenyament no parla que creiem que són importants i significatius: 

• La planificació de l’oferta pública a la secundària. Ara que comença un increment de l’alumnat en aquests cursos sense que s’estigui preparat per atendre’ls més enllà de mesures provisionals com increments de ràtio i barracons. Les construccions previstes estan molt verdes i en alguns casos és dubtós que es construeixin. L’administració no pot dimitir de la seva responsabilitat en garantir l’oferta educativa obligatòria. Si cal construir edificis i contractar personal s’ha de fer. És un mandat que emana directament de la Declaració dels Drets Humans i amb aquestes coses no s’hi juga. Pot garantir el Departament places escolars públiques per tots aquells alumnes que les demanin de cara als cursos 2014-2015 i 2015-2016? 

• Seguim amb un decret d’admissió d’alumnes anterior a la LEC i que s’ha demostrat del tot insuficient per garantir una escolarització equilibrada. Ignorar aquest fet significa apostar clarament per la segregació escolar i per una escola que transmeti les desigualtats socials de manera automàtica. Aquesta no hauria de ser la postura del Departament, però malgrat tot encara no coneixem cap índex de mesura d’un paràmetre educatiu tan important com és el de la segregació escolar. Malament es pot corregir un aspecte que no es quantifica.

En darrera instància, caldrà seguir amb atenció com es desenvolupa aquest inici de curs perquè molts dels anuncis fets hores d’ara són això anuncis, mentre que les reduccions en els pressupostos i els retards en els pagamanets són, malauradament, la realitat empírica amb la qual hem de conviure dia a dia.

Sense les famílies aquest curs serà molt difícil treballar a l’escola. El departament d'Ensenyament ha de canviar la seva actitud cap a les famílies si vol millorar de debò el sistema educatiu català. Ha quedat clar que el Departament sol no pot fer bé la feina.