dissabte, 7 de desembre del 2013

Pla Educació Ciutat Vella 2013-2018



Aquí tenim un video de presentació del Pla Educació Ciutat Vella 2013-2018
Sembla que vivm en el millor dels mons possibles com diria l'instructor del Càndid de Voltaire.
Però no. A Ciutat Vella tenim problemes. I el principal creiem que és la manca de voluntat de mirar cara a cara a la realitat. Els errors dels Plans d'Entorn i el seu despotisme il·lustrat planen un altre cop sobre les famílies i les escoles de Ciutat Vella.

Si mirem el vídeo del NO-DO que vam penjar aquesta setmana sobre la llei d'educació de Villar Palasí veurem dades d'èxit escolar i dades de segregació social. Esmenten dos dels principals problemes que tenim ara al barri. Malauradament si no parlem de segregació escolar malament podrem solucionar-la. La millor manera de no fer res per resoldre un problema és no esmentar-lo. Aquí en aquest video s'aconsegueix no parlar de segregació i apunta línies de treball en les quals les famílies un cop més serem les convidades de pedra. No s'ha consultat amb les famílies per implementar aquest procés de diagnosi, Amb nosaltres no ha parlat ningú. Imagino que els mediadors culturals, les entitats assistencials i les direccions de les escoles hauran parlat en el nostre nom i és clar, en un sistema que encara és democràtic no sembla la millor manera de treballar.

Tant de bo es corregeixin aquests errors inicials i hi hagi de debò un procès participatiu per decidir i avaluar el que es fa. Sembla pel document  que acompanya aquest vídeo que l'avaluació  un cop més serà interna. i tampoc s'espera que les famílies i les ampes diguin gaire cosa. És a dir, seran les escoles analitzades i les gestores de l'educació al districte  les que s'autoavaluaran. No dóna gaire confiança, la veritat.

Total que si volem arribar a nivells d'èxit escolar (en graduació d'ESO estem més de 15 punts per sota de la mitjana de Barcelona) equiparables a les de la resta de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, no haurem de limitar-nos a avaluar a la recerca de l'excusa sociològica de torn. Cal buidar una mica les escoles i poder treballar amb una ràtio més baixa. Per això cal construir escoles i per construir escoles a més de tenir els recursos, cal que determinades persones entenguin que l'escola està al servei de la societat i no la societat al servei de la "seva" escola.  Cal poder tenir substitucions des del primer dia, cal tenir mecanismes de reforç escolar, cal un pla decidit contra la segregació escolar, cal una bona política de promoció de les escoles del barri,  cal poder tenir un lleure que no respongui només a criteris assistencials. Volem tenir ciutadans o súbdits? L'assistencialisme genera clientelisme i sembla que aquest clientelisme ha guiat durant molts anys les polítiques educatives i socials del districte.

En fi, que sense objectius quantificables, sense una detecció correcta dels problemes, d'esquena a les famílies i amb una autoavaluació feta pels mateixos que articulen el pla, tot sembla adreçat a que res no canviï, a perpetuar la segregació escolar, a deixar l'èxit escolar al marge de tota quantificació i mesura. Això sí, arribarà PISA i la culpa la tindrem els pobres i els immigrants. Del Pla d'Entorn, un cop acabat i avaluat,  encara no sabem les dades.

Document del Pla Educació Ciutat Vella 2013-2018

dilluns, 2 de desembre del 2013

LOMCE Una Llei en Blanc i Negre


En aquest vídeo de 1970 es veu quin era l'anàlisi que el propi franquisme feia de l'escola fins a aquell moment. Una escola que segregava per gènere, per classe social i que aconseguia un èxit ben minso. De cada 100 alumnes de primària nomñés 27 anaven a l'institu i 3 a la universitat. Ara afortunadament tenim altres números. Mig segle després, els nostàlgics franquistes volen tornar allà d'on el propi franquisme ens va treure. Aprovada o  no la LOMCE és una llei morta, una norta vivent, una llei Zombie, un veritable despropòsit.

dimecres, 27 de novembre del 2013

L’esport extraescolar: un espai educatiu


Manel Torrente
Pedagog
L’esport és una activitat extraescolar de gran acceptació que possibilita el desenvolupament de molts valors i hàbits que sovint són difícils de concretar en l’àmbit escolar. L’esport ha de ser una eina afavoridora del clima educatiu que envolta els més petits o joves. Cal una reflexió profunda entorn a aquest tema per superar tòpics i aprofundir en la seva vessant educativa. Amb aquest full volem oferir-vos elements de reflexió i eines per construir un bon model d’esport extraescolar.
Més informació a: 
Lectures recomanades
Pàgines web interès
  • Esport escolar. Departament de la presidència. Secretaria general de l’esport. Generalitat de Catalunya.
Multimèdia
Xerrades i tallers
  • L’adquisició d’hàbits
  • El desenvolupament de l’infant
És necessari disposar d'elements de reflexió per tal de construir un model d’esport extraescolar en el qual els valors educatius estiguin sempre presents. Per on ha de començar l'AMPA que vol oferir activitats?
Participaciótreball en equipautoconfiança, coneixement de l’altre, equilibri iesforç han de ser prioritaris enfront de la competitivitat, competència desmesurada, agressivitat i violència. Aquest full vol ser una eina més perquè les AMPA i tothom qui educa hi trobin punts de reflexió i propostes per a la millora de les activitats esportives extraescolars.
PER QUÈ ÉS BO QUE INFANTS I JOVES FACIN ESPORT
L’esport és l’activitat més acceptada entre els joves; contràriament l’esforç físic cada cop és menys una necessitat vital. Un exemple el tenim a casa mateix, on s’ocupen hores il·limitades amb els videojocs i amb la plural oferta que ens ofereix internet i les seves xarxes socials. La vida se'ns ha fet més còmode però, alhora, la inactivitat física s'ha apoderat de nosaltres.
Dades fetes públiques mostren com el sedentarisme i l'excessiu consum de calories es perfilen com a problemes que cal atendre amb urgència. El Llibre blanc de l'esport a Catalunya ens diu que, del total dels nostres infants, un 50% dels nens i  un 32 % de les nenes practiquen algun tipus d'esport (sense comptar l’assignatura curricular d’Educació física). Les interpretacions  són diverses, però, el cert és que allò que hauria de ser universal és practicat per una minoria.
L’esport practicat des d’edats primerenques afavoreix el desenvolupament físic dels infants, alhora que l’ús adequat de l’esport esdevé un generador de valors personals i socials.
QUINS SÓN ELS VALORS EDUCATIUS DE L’ESPORT
El que és educatiu de la pràctica de l’esport no és únicament l’aprenentatge de tècniques o tàctiques, ni tampoc els beneficis físics o psíquics d’una bona preparació esportiva. El que és realment educatiu són les condicions en les que es desenvolupen aquestes pràctiques, que sempre haurien d’afavorir l’autoestima, conèixer-se, tenirseguretat i confiança en un mateix, serresponsable, saber elegir, etc.
És feina de l’entrenador cercar estratègies perquè els nostres infants adoptin actituds i maneres de fer que els faci créixer en el coneixement, l’equilibri personal, l’afectivitat i les relacions interpersonals, la inserció social i l’acceptació de les diferències.
El que dóna valor educatiu a l’esport extraescolar és la intencionalitat amb la que es practica, la seva condició d’obert, participatiu, no discriminatori i que respecti  les habilitats dels individus. Tanmateix, tota intervenció educativa ha d’estar impregnada de valors i ha d’afavorir el desenvolupament harmònic dels infants. Malgrat el risc de donar-ne una visió esbiaixada, els valors implícits i explícits de l’esport els agruparem en dos grups:
VALORS PERSONALS
Autoconeixement
Autonomia
Responsabilitat
Autocrítica
Autocontrol

VALORS SOCIALS
Participació o cooperació
Respecte
Honestedat
Capacitat crítica
 
L’esport extraescolar ha de ser lúdic, recreatiu i educatiu i ha de permetre desenvolupar als nens i nenes individualment i col·lectivament. Per poder valorar i detectar la idoneïtat o no de les actuacions educatives caldrà fixar indicadors. Alguns d’ells són: 
EL SENTIT LÚDIC I RECREATIU DE L’ESPORT EXTRAESCOLAR: UNA VESSANT EDUCATIVA DE PRIMER ORDRE
> LA VOLUNTARIETAT
Ha de permetre que els nostres infants facin esport tot sentint-se a gust i feliços. 
Lúdic i voluntari no vol dir sense normes, al contrari. Vet ací dues realitats aparentment enfrontades a les que els entrenadors, en tant que educadors, hauran de trobar respostes que s’ajustin a les necessitats de cada noi o noia.
Als pares i les mares els toca copsar la idoneïtat de l’activitat esportiva escollida pel seu fill o filla; no oblidem que les voluntats dels fills no sempre es corresponen amb el més convenient. En qualsevol cas, tota decisió ha d’estar precedida pel diàleg i el pacte.
Què fer per resoldre conflictes a l’hora de decidir l’activitat més adequada per als seus fills/es:
  • Adoptar actituds dialogants.
  • Donar als fills o filles arguments ben construïts en pro o en contra, adaptant-los al seu nivell de comprensió.
  • Oferir-los alternatives motivadores. En aquest punt serà important tenir en compte els seus gustos, les seves capacitats i habilitats, però, també, aquells espais o aquelles situacions en què sabem que s’hi troba còmode. Facilitarà la tasca el fet que el nucli familiar tingui moments d’oci col·lectius en què tothom s’ho passi bé.
> L’ESPONTANEÏTAT
És un valor que té un fort pes en les activitats extraescolars, especialment en l’esport.
Aquesta circumstància potencia l’actitud positiva dels nostres infants i, afavoreix l’adquisició de valors a partir de les intervencions educatives dels monitors.
Què fer els pares i les mares perquè els infants valorin la riquesa de l’espontaneïtat tot acceptant l’ordre col·lectiu:
  • Comentar amb els fills o filles les activitats fetes i com s’hi han sentit.
  • Fer-los parar atenció que és possible sentir-se bé i fer sentir bé els altres (no es tracta de fer interrogatoris, sinó de tenir converses com les que tindríem entre adults).
> LA DIVERGÈNCIA
És el resultat de contraposar les actituds personals i les de grup: el treball personal enfront del treball de grup, la relaxació personal enfront les exigències imposades pel grup,...
Els infants sotmesos a situacions de divergència (el "jo" enfront dels altres) tenen la possibilitat de fer créixer i de reafirmar la seva pròpia personalitat.

> EL RISC
És un component molt propi de l’esport en tant que no són previsibles les accions ni l’efecte d’aquestes.
Què fer els pares i les mares perquè els infants valorin la riquesa del risc tot acceptant l’ordre col·lectiu:
És una bona oportunitat per acostumar els nostres fills a llegir el món en positiu. El fet que les coses no siguin sempre de la mateixa manera o com ens agradarien, pot despertar en els infants un estímul important per créixer i per ser valents davant situacions imprevistes.

> LA PRESA DE DECISIONS
És una bon aprenentatge que nens i nenes podran aplicar fàcilment a la seva quotidianitat.
Què fer els pares i les mares perquè els infants reafirmin la seva autoestima en copsar que són capaços de prendre decisions:
  • Valorar les decisions positives preses pels infants, tot manifestant el nostre goig i estima.
  • Substituir retrets com ara: “No serveixes per l’esport”, “no siguis tan indecís”, “no seràs mai un bon esportista”, etc, per: “estic content de tu”, “amb una mica més d’esforç milloraràs”, etc. 

VINCULACIÓ AMB LA LÍNIA PEDAGÒGICA DEL CENTRE. QUAN SÓN EDUCATIVES LES ACTIVITATS ESPORTIVES
Aquests són alguns aspectes clau:
Les activitats esportives extraescolars, no poden quedar al marge dels principis recollits en el projecte educatiu del centre. Es podrà garantir el caràcter educatiu de totes les activitats i l’aplicació de les mateixes pautes de conducte si es vetlla per la comunicació entre els monitors i els mestres de l’escola. Les activitats esportives extraescolars, no poden quedar al marge dels principis recollits al projecte educatiu del centre
> Les actituds dels educadors no pot quedar en entredit
No és menys rellevant el paper que han tenir els pares, mares o acompanyants a les activitats de competició.
Són preocupants les no desitjables i sovintejades manifestacions espontànies que tenen lloc a l’entorn d’esdeveniments esportius extraescolars que tenen lloc. Pares, mares i educadors no poden mostrar conductes impregnades d’injustícia, d’intolerància o de violència,... Els adults som models per als més petits  i, en situacions com les esmentades, els nois i noies s’emmirallen en les actituds i comportaments dels adults.

> Qüestionem-nos l’esport de competició
És lloable la feina que duen a terme les federacions i les entitats esportives en el seu esforç de consolidar un model esportiu català, on hi juga un paper important l’esport en edat escolar. S’ha de dir, però, que per a molts pares i mares no es fa gens fàcil la resposta a les aspiracions més o menys fantasioses dels fills i filles, o d’ells mateixos, a l’hora de prendre decisions respecte a l’esport extraescolar. És freqüent que, en parlar de l’esport dels infants, hom pensi que el seu fill o filla té unes qualitats excel·lents i que pot aspirar al més alt reconeixement esportiu i social.
Es pensa massa de pressa en l’esport federat, quan potser aquestes consideracions ens poden distanciar de la realitat més propera. Caldrà analitzar serenament la situació i, des de la reflexió compartida, valorar la conveniència d’optar pels compromisos que implica el federar-se. Per a què un infant gaudeixi de l’esport, no és necessari plantejar-se fites tan ambicioses que, tard o d’hora, deixaran de ser fites educatives. 
L’ESPORT EXTRAESCOLAR UN COMPLEMENT A L’ESPORT ESCOLAR
L’esport escolar, que forma part de la programació del sistema educatiu, afavoreix laparticipació de tots els alumnes en igualtat de condicions, alhora que fa les adaptacions que calgui per aquells alumnes que requereixen un tractament específic degut a les seves condicions físiques, psíquiques o socials.
Igualment, l’esport fora de l’horari escolar ha de ser una eina complementària a l’acció docent, per tant, caldrà vetllar per a què en cap cas es discrimini a ningú. El respecte per la diferència ha de fer-se present en totes les activitats, sense oblidar que en parlar de diversitat s’està parlant, també, d’igualtat d’oportunitats en relació al gènere. Les diverses modalitats d’esport extraescolar s’han d’oferir indistintament a nens i nenes, la qual cosa, ens obligarà a fer propostes agosarades i programes específics que potenciïn la incorporació de les noies en aquells esports on domina el sexe masculí.
COMPETICIÓ I EDUCACIÓ SÓN COMPATIBLES?
Els mestres no preparen als seus alumnes solament per aprovar l’examen final, no es pot, doncs, pretendre que l’esport en l’edat escolar s’orienti únicament cap al triomf en la competició. Competició i educació se’ns poden presentar com realitats diferents i incompatibles; però no ho són donat que:
  • Podem promoure-hi l’aprenentatge en el respecte i en la convivència.
  • Podem evitar el model competitiu extrem que col·loca el guanyar com a fi que s’anteposa a qualsevol altra finalitat. 
Fem-nos nostres les recomanacions per als més joves del grup de treball sobre Ètica i valors a l’esport escolar català:
  • Entreno, jugo i competeixo per passar-m’ho bé i per formar-me com a persona.
  • Intento guanyar, però sé que no és el més important.
  • Sóc responsable, em comprometo amb els companys i les companyes i amb l’entrenador/a.
  • Sóc part d’un equip.
  • Accepto la importància de respectar el reglament i sobretot la feina d’aquells que asseguren el seu compliment.
  • Sense regles ni àrbitres no puc jugar.
  • No m’agraden els fanatismes, per animar no cal menysprear ningú.
  • Anima’m, però respecta els altres

QUINS MONITORS NECESSITEM
El voluntariat és encara la solució per a fer possible el funcionament d’activitats esportives, que altrament no serien possibles. És digne d’elogi l’esforç de moltes persones voluntàries que amb el seu treball, sovint a l’ombra, han fet possible la motivació dels més petits per l’esport.
No obstant, si volem avançar en l’educació del lleure dels nostres infants, cal que la formació i reciclatge de les persones que estan duent a terme aquestes activitats sigui el primer objectiu a assolir. Cal potenciar activitats esportives concordants amb les necessitats dels infants d’avui i cal revisar les metodologies i tècniques que apliquen els nostres monitors per fer de la pràctica esportiva un espai d’intervenció educativa. Cada cop més, entitats públiques i privades, ofereixen gran quantitat de xerrades, cursos o tallers de formació especialment adreçats a persones que opten per l’educació en el temps lliure dels infants.
COM HAURIA DE SER EL MONITOR QUE FACI ACTIVITATS ESPORTIVES
Possible perfil de monitor o monitora:
  • Ser major d’edat.
  • Tenir el títol de monitor en el lleure i conèixer l’esport corresponent.
  • Saber-se adaptar a situacions noves.
  • Conèixer tècniques i estratègies per a la resolució de conflictes.
  • Tenir bona empatia amb els infants.
  • Ser ordenat, constant i sistemàtic en les actuacions.
  • Ser autocrític.
  • Saber donar pautes o instruccions clares.
  • Tenir bona relació amb els mestres del centre on treballa.
  • Tenir disponibilitat per a reciclar-se periòdicament.
  • Saber treballar en equip.
No es pot pretendre que que l'esport en edat escolar s'orienti únicament cap el triomf en la competició.
A L'AMPA VOLEM OFERIR ACTIVITATS ESPORTIVES, PER ON COMENCEM?
Primer cal que la junta de l’AMPA expliqui a la direcció de centre el seu projecte i li demani que el tema sigui tractat en el consell escolar de centre, mentrestant es poden fer diverses coses:
  1. Conèixer els interessos de tota la comunitat educativa pel que fa a l’esport.
  2. Recopilar informació referent a l’avantatge de fer esport extraescolar en el centre.
  3. Dissenyar un projecte provisional (que es presentarà al consell escolar de centre) on hi figurin:
    1. Estat de la situació: com surt la idea, resultat de la detecció feta entre els pares de l’escola, etc.
    2. Objectius que es proposen.
    3. Tipus d’activitat a fer i per a quins nivells.
    4. Recursos necessaris:
      1. Humans (monitor/a, pare i mare responsable)
      2. Infrastructurals (utilització de patis o pistes)
      3. Econòmics (adjuntar un pressupost de la previsió de despeses i d’ingressos)
    5. Condicions imprescindibles per posar en marxa l’activitat.
      1. Tenir un número suficient de pares, mares i infants compromesos.
      2. Acordar el grau d’implicació que es vulgui que tingui l’escola (reunions periòdiques, contacte monitors - mestres, etc.)
      3. Difusió, inscripcions, etc.
      4. Característiques del monitor o monitora (com es farà l’elecció,...)
    6. Com s’avaluarà el projecte.

RECOMANACIONS PRÀCTIQUES
  • Interessem-nos per les activitats extraescolars esportives que realitza el nostre fill o filla. Parlem-ne amb ells, amb els monitors de l’activitat, amb els altres pares i mares...
  • Encoratgem-los i valorem les seves actituds positives.
  • Detectem si l’activitat esportiva que realitzen es l’apropiada i parlem-ne amb el monitor/a i amb el seu tutor o tutora.
  • Prenguem decisions junts pares i fills de forma dialogada i raonada.
  • Acompanyem-los els dies festius als terrenys de joc on s’hagin de desplaçar.
  • Adoptem actituds educatives en tot moment (no oblidem que som miralls per als nostres fills i filles).
  • Donem-los confiança i seguretat, fent-los notar els aspectes positius de la seva actuació.
  • Valorem els seus encerts.

dilluns, 18 de novembre del 2013

Manifestació Contra els pressupostos Antisocials


Aquest diumenge està convocada una manifestació en contra dels pressupostor antisocials que es volen aprovar a nivell estatal. La convocatòria és molt àmplia de diferents entitats, organismes, plataformes, etc: Proi retallades, sindicats, associacions de veïns, ampes, etc, etc
Des del MUCE que és el Marc Unitari de la Comunitat Educativa s'ha quedat una mica més avall del punt de trobada per poder anar tota la gent d'educació
Com a ampa de l'escola us convidem a assistir, a portar samarretes grogues, pancartes reivindicatives, xiulets, i tota mena d'objectes dels habituals en aquesta mena d'actes ...

Us hi esperem 

dimarts, 12 de novembre del 2013

diumenge, 3 de novembre del 2013

Castanyada i Balls de Xamfrà

Aquí tenim les fotos de la festa de la castanyada a l'escola amenitzada amb els balls dels membres de Xamfrà.tothom va poder ballar i divertir-se amb la música tracicional que toquen aquests nens i els seus mestres.











Aquí podeu mirar totes les Fotos de la festa



dimecres, 23 d’octubre del 2013

EXIGIM JUSTÍCIA PER JUAN ANDRÉS
PROU BRUTALITAT PROU IMPUNITAT



La nit del passat 5 d’octubre, al carrer de l’Aurora, un veí va morir a mans dels mossos d’esquadra. Cap a les 21:30 es va produir una baralla entre dos veïns que discutien per la desaparició d’un gos, propietat d’un d’ells. Quan els mossos van arribar, els veïns ja no es colpejaven i esperaven l’arribada de la policia per solucionar el conflicte. Durant la identificació d’un d’ells, un grup de mossos el van reduir, enmanillar i colpejar. Com a conseqüència d’aquesta actuació, Juan Andrés Benítez, un petit empresari de l’Eixample, resident al Raval, va morir hores després a l’Hospital Clínic.
La violència policial és un fet comú al Raval. Aquest cop, se’ls ha anat de les mans i ha resultat morta una persona, el nostre veí Juan Andrés. Si aquest fet queda impune demà podria ser qualsevol. Perquè un fet tan greu és inacceptable i perquè no torni a passar, el divendres diversos veïns i veïnes us convidem a una manifestació per mostrar la nostra indignació. Volem un barri per viure, no per tenir por. EXIGIM JUSTÍCIA PER JUAN ANDRÉS.
Divendres 18 d'Octubre 19.30 a Rambla Raval amb carrer de l'Aurora



Encara que tard. Hem volgut recollir aquesta notícia tan poc agradable. La reacció de la gent del barri ha estat exemplar. Defensem el dret a la vida i la justícia davanat d'una agressió tan greu. Res no justifica una mort. Sabem que fer de policia no és fàcil. Fets com aquests allunyen molt la policia de les persones a les quals en teoria han de defensar.  En fi, el nostre condol a la família i amistats de Juan Andrés. 


Octubre
18

19'30

dijous, 17 d’octubre del 2013

Vaga contra la LOMCE 24 d'Octrubre

La FaPaC dóna ple suport a la vaga del 24 d'octubre
  • La federació crida a les famílies a participar en les manifestacions i actes de protesta convocats per rebutjar la LOMCE i les retallades

Barcelona, 9 d'octubre de 2013
Des de la FaPaC volem deixar constància del nostre total suport a la convocatòria de vaga feta pels sindicats d’estudiants i de mestres prevista per al dijous 24 d’octubre. El motiu principal de la vaga és el rebuig frontal al projecte i l’enèssima llei educativa espanyola coneguda com a LOMCE. Tot i que seria positiu un gran pacte social i polític sobre com ha de ser l’educació i que d’aquest pacte sortís l’educació del futur, no es pot dialogar amb qui no té cap mena d’intenció d’admetre una sola proposta aliena a les seves. S’ha vist clar que aquest és el cas de l’actual partit del govern estatal.
Quins canvis pot introduir aquesta llei que ens faci ser tan contraris a la seva aplicació?
  • En primer lloc, és una llei innecessària, aliena a criteris científics i pedagògics, elaborada d’esquenes als professionals de l’educació, d’esquenes a les famílies i d’esquenes a la gran majoria de la societat. 
  • Són els prejudicis ideològics d’un sector de l’extrema dreta el principal motor de la reforma educativa. Així s’explica que es treguin les assignatures d’Educació per la Ciutadania i Filosofia i, en canvi, es blindi la Religió (introdueix el que demanava la Conferència Episcopal, una assignatura de religió avaluable i que la seva nota compti a l’avaluació final). Una societat que expulsa aquestes matèries de l’escola i, en canvi, incrementa la Religió és una societat en mans de l’integrisme religiós i la intransigència. Francament, no és aquest el millor camí per als nostres fills..
  • Tal com estan ara les coses a nivell d’esmenes pactades, aquest curs seria l’últim de la immersió lingüística. La LOMCE dinamitarà el model d’escola catalana que hem construït des del final de la dictadura i que ha contribuït a crear una sola societat catalana.
  • Altra novetat molt negativa és la inclusió d’itineraris diferenciats a l’ESO, de manera que alguns alumnes als 13 anys ja estaran sentenciats a ser mà d’obra barata per a la resta de la seva vida. Com era d'esperar, un d’aquests itineraris està previst per als fills de les classes benestants i per a alguns alumnes brillants, mentre que els fills de les classes poc afavorides hauran de convertir-se en professionals de feines poc valorades i menys remunerades. Els fills dels pobres tindran molt difícil poder arribar a la universitat. La LOMCE suposa la fi del model d'escola com a garant de la igualtat d’oportunitats i com a instrument de cohesió social.
  • Per últim, obre la porta a la privatització de l’educació pública. Les administracions no garantiran l’oferta de places públiques, deixant que el mercat dirigeixi la planificació de l’oferta educativa. L'educació passa de ser un dret per a esdevenir un servei a l'abast sols de qui el pugui pagar. Dóna tractes de favor a les escoles concertades. A més,retrocedeix en el procés de democratització del sistema educatiu (el consell escolar passa a ser consultiu), centralitza i estableix la competència entre els centres educatius, etc.
En resum: integrisme religiós, classisme excloent i espanyolisme caspós. Tres puntals per aconseguir un viatge en el temps cap a la postguerra més sinistra. 
Davant d’això no podem quedar indiferents i quedar al marge d’una convocatòria com la del dia 24 d’octubre, una convocatòria estatal, on tota la comunitat educativa -des de preescolar fins a universitat- està cridada a defensar una escola pública i de qualitat al servei de la societat i no dels interessos concrets dels sectors privilegiats de la societat.
Cal respondre de manera clara i contundent. La LOMCE suposa un retrocès de més de 50 anys en plantejaments pedagògics, allunya els mètodes científics de l’escola i es guia pel fanatitsme neocon, ultraliberal i espanyolista. 
Cridem a les famílies a participar en les mobilitzacions de protesta previstes el dia 10 d’octubre -quan el Congrés preveu aprovar la LOMCE-, el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, així com la vaga del dia 24 d’octubre amb les seves corresponents manifestacions 
PEL FUTUR DELS NOSTRES FILLS: NO A LA LOMCE

dimarts, 24 de setembre del 2013

Jornades Europees de Patrimoni 2013

1. Patrimoni a prop de casa
Les Jornades Europees del Patrimoni arriben aquest any a Catalunya més vives
que mai.
El cap de setmana del 27, 28 i 29 de setembre, municipis de tot el territori
mostraran el millor del seu patrimoni a través de portes obertes, visites guiades
i  activitats de tota mena.
Més de 380 activitats

imatge: JEP

Exposicions, conferències, jornades de portes obertes, visites guiades, tallers, 
rutes a peu i en bicicleta, concursos de fotografia. Durant 3 dies, 220 municipis
 de tot Catalunya ofereixen més de 380 activitats de tot tipus. Diferents
formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir 
llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni
 industrial o museus, entre moltes altres possibilitats.

Cerca les activitats més properes al teu municipi.


Europa, una riquesa cultural comuna

El Consell d'Europa va crear les Jornades l'any 1991 i, des d'aleshores,
cada cop són més els països europeus que organitzen anualment activitats durant
tot un cap de setmana de setembre o octubre. Catalunya s’hi va adherir des de
la primera edició.

Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals d'arreu d'Europa són els
 encarregats d'organitzar les activitats amb un clar objectiu: facilitar
 els recursos necessaris per  descobrir i viure el patrimoni cultural,
 concebut com un bé comú tant a nivell local com a nivell europeu.

Aquesta iniciativa a Catalunya s'organitza per part de la Direcció 
General d’Arxius,  Biblioteques, Museus i Patrimoni
 i compta amb el suport de:

Associació Catalana de Municipis i Comarques
Federació de Municipis de Catalunya
Institut Ramon Muntaner

Hi ha moltes activitats interessants, gratuïtes i encara amb bon temps. 
És una bona oportunitat per conèixer el nostre patrimoni cultural i monumental siguem
 a casa o d'excursió.


dissabte, 21 de setembre del 2013

Comunicat Inici de Curs de Fapac

La FaPaC reclama que Ensenyament compti amb les famílies perquè aquest curs seran més decisives en el funcionament de les escoles
  • El paper de les AMPA tornarà a ser clau durant aquest curs perquè molts centres funcionin amb normalitat. Només amb un treball conjunt de tots els agents implicats en l'educació estarem en el bon camí per assolir l'èxit escolar.
  • La FaPaC confia que Ensenyament canviï la seva actitud cap a les famílies si vol millorar de debò el sistema educatiu català. Només amb inversions suficients, equitat i diàleg s'aconseguirà un curs tranquil i estable. 
  • Els anuncis de la conselleria no deixen de ser anuncis mentre que les reduccions pressupostàries i les retallades són la dura realitat de l'escola.




Barcelona, 12 de setembre de 2013
Coincidint amb l'inici del curs 2013-2014, la FaPaC reclama al Departament d’Ensenyament que escolti i tingui en compte les famílies, ja que són un actor important implicat en l’educació. El paper de les mares i pares continuarà sent encara més decisiu durant aquest curs, com ja ho va ser el passat quan el seu suport va ser clau perquè moltes escoles continuessin funcionant amb normalitat. La FaPaC vol posar de manifest la seva opinió davant d'alguns temes que marcaran aquest curs: 
  • Bona part dels retards en els pagaments de la Generalitat corresponents a beques menjadors han estat avançats per les AMPA al llarg dels cursos anteriors. D’aquesta manera, avui podem dir que les famílies són qui garanteixen el funcionament dels menjadors escolars en un moment en el qual la Generalitat té bloquejat l’accés al crèdit. Per tant, la primera demanda és òbvia. Cal tractar bé les famílies i escoltar-les perquè no hi ha ningú més interessat en què l’escola funcioni bé que les mares i pares dels alumnes. Com s'ha demostrat el curs passat, les famílies són un actor de primer nivell a l‘hora d’evitar el col·lapse del sistema educatiu.
  • Pel que fa a les beques menjador, la FaPaC veu insuficient l’increment del pressupost en 1,8 milions d’euros -en total 34 milions d’euros-, ja que no representa ni un 10% més que el curs anterior i quedarà curt per atendre totes les sol·licituds. Hores d’ara, més de 10.000 alumnes queden sense beques menjador, una xifra que augmentarà si no s’amplia aquesta partida, insuficient per cobrir l’augment de la demanda en una situació com l’actual.
Veiem amb bons ulls el compromís de la Generalitat d’atendre les necessitats alimentàries de tots aquells alumnes en situació de pobresa i amb dèficit d’alimentació. És important que un compromís com aquest estigui en boca del Govern. No cal dir que vigilarem amb atenció el compliment d’una acció de govern tan essencial i prioritària. Caldran més recursos. Serà capaç el govern de la Generalitat d'aconseguir-los?
  • D’altra banda, també és insuficient que enguany la plantilla de mestres sigui la mateixa que el curs passat davant un increment de més de 20.000 alumnes. Amb aquesta xifra no es pot dir que la ràtio baixa si no és a costa de treure personal a projectes d’escola inclusiva, d’atenció a la diversitat, a projectes pilot d’innovació pedagògica de cursos enrere, etc. Per tant, estem davant d’una nova reducció de la inversió en educació i d’una disminució pressupostària. El pes específic de l’educació dins dels pressupostos de la Generalitat baixa respecte a anys anteriors i ens trobem davant d’un escenari de devaluació sostinguda de l’escola des de fa tres cursos. Com pretenen millorar l'èxit escolar amb desinversió, desatenció i eliminació de gran part d'ajuts i suports específics? Cal saber canviar el timó quan anem de dret als esculls i al naufragi.
  • La FaPaC reivindica la importància de l’educació 0-3: No és de rebut que la Generalitat vulgui desatendre’s de la seva responsabilitat en aquest tema. L’aportació de 43 milions d'euros no pot quedar en 0 i intentar que les diputacions assumeixin aquesta quantitat. Aquesta fase educativa és massa important com per abandonar-la d’aquesta manera. Quin és el motiu d'aquesta decisió? és només econòmic o es volen reduir de manera significativa les escoles bressol municipals? Ensenyament creu en l'escola bressol?
  • La FaPaC confia que el pla d’escola plurilingüe anunciat per Ensenyament, basat en impartir part del currículum en anglès, es realitzi satisfactòriament per poder fer-ne la valoració corresponent en aquells 52 centres on es posi en marxa. La formació dels docents serà essencial i no sembla que s’hagin dedicat grans esforços a millorar aquesta partida.
  • Davant l’anunci de la conselleria de realitzar una auditoria pedagògica en aquells centres que tenen pitjor nivell acadèmic, la FaPaC es pregunta què s’havia fet fins ara amb les avaluacions de sisè. En tot cas, la federació recorda a Ensenyament que les famílies han d’estar presents en les auditories pedagògiques si realment es vol lluitar a favor de l’èxit escolar tant a primària com a secundària. Només amb un treball conjunt de totes les parts implicades en l’educació estarem en el bon camí per combatre la taxa d’abandonament escolar del 27%. En definitiva, ha d’haver recursos per implementar canvis importants en aquestes escoles si de debò es vol aconseguir una millora de resultats. També cal que millori l’heterogeneïtat a les aules com un valor positiu i no deixar que determinades escoles es converteixin en centres on només s’escolaritzen alumnes amb dificultats socials o que arriben amb el curs començat, i sovint totes dues coses alhora.
  • Tot i valorar de manera positiva la FP dual, la FaPaC constata una manca de places públiques a la Formació Professional. Actualment hi ha alumnes que no poden estudir allò que els motiva i els grups de classe han augmentat de manera perillosa en algunes especialitats. (Per exemple, no pot haver 35 joves en una cuina amb un professor)
  • Un altre aspecte preocupant és la manca de suport per a les famílies amb pocs recursos per tal de poder comptar amb els llibres i el mateial escolar adient. Hem passat de tenir 11,7 milions d’euros fa dos cursos a 2,7 el present curs quan encara no s’ha cobrat del govern central els 3,5 milions del curs passat. Les reducció és molt dràstica i sembla que els recursos s’adreçaran només a aquells centres on es concentren les necessitats socials enlloc d’orientar-se a les famílies més necessitades. No cal ser un visionari per endivinar que això pot derivar en el trasllat de les famílies necessitades cap als centres on aquestes ajudes existeixen amb la qual cosa anirem cap a escoles homogènies d’alumnes amb necessitats socials i ens allunyarem d’un model d’escoles de convivència entre alumnes de diferents orígens socials i culturals. La pregunta immediata és òbvia: Li importa a algú la sort d’aquests alumnes? A nosaltres i a les seves famílies ens importen molt.
Hi ha alguns temes sobre els quals el Departament d’Ensenyament no parla que creiem que són importants i significatius: 
  • La planificació de l’oferta pública a la secundària. Ara que comença un increment de l’alumnat en aquests cursos sense que s’estigui preparat per atendre’ls més enllà de mesures provisionals com increments de ràtio i barracons. Les construccions previstes estan molt verdes i en alguns casos és dubtós que es construeixin. L’administració no pot dimitir de la seva responsabilitat en garantir l’oferta educativa obligatòria. Si cal construir edificis i contractar personal s’ha de fer. És un mandat que emana directament de la Declaració dels Drets Humans i amb aquestes coses no s’hi juga. Pot garantir el Departament places escolars públiques per tots aquells alumnes que les demanin de cara als cursos 2014-2015 i 2015-2016? 
  • Seguim amb un decret d’admissió d’alumnes anterior a la LEC i que s’ha demostrat del tot insuficient per garantir una escolarització equilibrada. Ignorar aquest fet significa apostar clarament per la segregació escolar i per una escola que transmeti les desigualtats socials de manera automàtica. Aquesta no hauria de ser la postura del Departament, però malgrat tot encara no coneixem cap índex de mesura d’un paràmetre educatiu tan important com és el de la segregació escolar. Malament es pot corregir un aspecte que no es quantifica.
En darrera instància, caldrà seguir amb atenció com es desenvolupa aquest inici de curs perquè molts dels anuncis fets hores d’ara són això anuncis, mentre que les reduccions en els pressupostos i els retards en els pagamanets són, malauradament, la realitat empírica amb la qual hem de conviure dia a dia.
Sense les famílies aquest curs serà molt difícil treballar a l’escola. El departament d'Ensenyament ha de canviar la seva actitud cap a les famílies si vol millorar de debò el sistema educatiu català. Ha quedat clar que el Departament sol no pot fer bé la feina.

dimarts, 10 de setembre del 2013

Setmana del llibre en català 2013

Un altre cop al nostre barri (bé, de fet al varri del costat per ser més exactes) es celebra la Setmana del Llibre en Català. Amb moltes activitats, venda de llibres (lògicament ...), xerrades, contes, i tot allò que us podeu imaginar al voltant del mçon dels llibres.









Aquí podeu consultar les activitats